Gràcies per tot, mestres

Doncs mireu, sí. Jo sí que estic a favor de fer un detall a les mestres i els mestres ara que s’acaba el curs. Però no em refereixo a un regal ràndom, pensat a correcuita i sense solta ni volta. Vull dir un detall personalitzat, consensuat entre les famílies i els alumnes, si l’edat ho permet, i escollit a consciència i amb la delicadesa que l’ocasió es mereix. No pas com un incentiu en espècies o com una propina com s’ho prenen alguns, sinó més aviat com un gest d’agraïment i de reconeixement a la seva figura. Al seu rol, a la seva tasca diària, que va molt més enllà de la mera transmissió de coneixements, i que acaba contribuint al desenvolupament cognitiu, físic i emocional dels nostres fills.Poca broma. Tenen a les seves mans el futur de la canalla i el rumb de tota una societat. Però és impossible que puguin fer bé la seva feina sense determinades garanties i un cert grau d’autoritat. La justa i necessària per poder gestionar una aula amb 20 criatures –cadascú amb les seves particularitats i necessitats– i que malauradament han anat perdent des de fa ja uns quants anys. L’han perdut o els hi hem arrabassat, millor dit, entre els dirigents polítics que no paren de marejar-los amb nous currículums cada dos per tres, i les famílies, que igual que en altres aspectes, també ens hem passat de frenada. Hem passat d’un extrem a un altre. I si escola i família no anem de bracet, estem ben arreglats. Perquè posar sempre la paraula dels mestres en dubte o menystenir el seu criteri a l’hora d’avaluar no només els resta autoritat davant els alumnes, sinó que els fa molt més vulnerables, fins al punt d’abocar-los a ser insultats i amenaçats. I és així com pretenem educar-los? Són aquests els valors que els volem transmetre? Doncs jo, sincerament, prefereixo fer-los partícips del detall de final de curs entès com una mostra de suport i per posar en valor la tasca que fan. Reforç positiu, si ho preferiu. Perquè oi que a tots ens agrada que ens reconeguin i ens valorin la nostra feina de tant en tant? Doncs siguem els primers a donar exemple! Pot ser un dibuix, un llibre amb dedicatòria, un davantal amb les mans de tots els nens i nenes marcades, una cançó, un recull de fotos.. Un obsequi simbòlic serà suficient per tornar al nostre lloc de pares i mares, i deixar els mestres que facin de mestres.