Únics i irrepetibles

La Mixagüina va camí dels 14 anys. És una Angora turca preciosa, blanca, de pelatge suau i sedós, ulls blaus, pura elegància.. però sorda com una tàpia. No hi sent per culpa d’un gen. El mateix gen responsable també de la puresa del seu color. La vaig adoptar de petita, no arribava a l’any vida. I no exagero si us dic que per a mi sempre ha estat com un membre més de la família. Me l’estimo en deliri. I no dubto a portar-la al veterinari davant de qualsevol sospita, però soc plenament conscient que li hauré de dir adeu algun dia. Més d’hora que tard, segons les estadístiques, que situen entre els 12 i els 15 anys l’esperança mitjana de vida dels felins.No. Clonar-la no m’ha passat mai pel cap. No ho faria pas encara que em pogués permetre pagar els 50.000 euros que actualment et demanen a Espanya per a aquesta operació. Bàsicament perquè el que la defineix en realitat és científicament inimitable. Astuta, eixerida, perspicaç i punyetera com cap altra, busca sempre la millor situació per tenir-ho tot controlat. És molt juganera cap al vespre, als matins sembla una manta. L’aigua ha de ser sempre ben fresca. Si porta més d’un dia a l’abeurador, em posa mala cara. Que la raspalli no li agrada gaire. Tampoc que li tallin les ungles. Ni les abraçades, quan l’agafo desprevinguda. Tampoc que les nenes l’agafin. És molt carinyosa, a la seva manera. I en dies grisos, un refugi perfecte. Perd l’oremus, això sí, amb la flaire del pernil dolç. La sordesa, lluny de ser un hàndicap, ens ha servit per explorar nous codis de comunicació entre nosaltres a base de gestos, contacte visual i moviments corporals. La complicitat que tenim és intransferible i inigualable. Com també ho és la relació que té amb les meves filles. Sempre els ho recordo. Els animals, igual que les persones, són únics i irrepetibles. Cadascú amb les seves virtuts i els seus defectes. I per molt que dues gates s’assemblin, una mai podria substituir l’altra. Clonar-la, doncs, no només seria un acte d’hipocresia. Posaria en joc també l’escala de valors i el treball del dia a dia. Així que, posats a repetir, optaria de nou per l’adopció. Sens dubte. I als indecisos us diria que feu una visita a la protectora d’animals més propera que tingueu abans d’anar fins a Marbella. La clínica és legal. La tècnica també. Però legal no sempre és sinònim de moral.