Banderes a banda
Fa de mal dir, però a Catalunya tenim un problema amb la inseguretat. Ja no és només una sensació. Les dades ho corroboren. És un problema real que afecta ciutadans d’arreu. A Lleida, Vic, Ripoll, Girona, Barcelona, Mataró, Amposta, Sabadell o Tarragona. Cada vegada són més els alcaldes que ho reconeixen i mostren la seva preocupació desacomplexadament. Alcaldes i alcaldesses de tots colors. Sense anar més lluny, Fèlix Larrosa deia la setmana passada que estava disposat a tancar hermèticament el Centre Històric durant aquestes Festes de Tardor. Sobretot per evitar que hi entrin navalles. Això, unes hores abans que el mateix director general de la Policia reconegués públicament que en l’últim any hi ha hagut un augment insuportable apunyalaments. Ho va dir durant la presentació del nou pla d’Interior contra les armes blanques i que ja s’ha començat a notar amb més controls en zones d’oci, al transport públic i en entorns escolars. Tenim un problema amb les armes blanques i amb la inseguretat en general, i cada vegada són més les veus que coincideixen que la solució no és només policial (més efectius) sinó que hauria de passar també per una reforma legal. “No pot ser que persones delinqüents siguin detingudes desenes de vegades en un any”, deia el nou president de la Federació de Municipis de Catalunya, David Bote, celebrant la proposta de reforma del Codi Penal presentada per Junts al Congrés. Una reforma que el que vol, precisament, és empoderar els ajuntaments en la lluita contra la multireincidència i que també veu amb ulls l’Associació Catalana de Municipis, presidida per l’alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó. El clam és unànime, ja ho veuen. Catalunya és menys segura i els catalans hem perdut llibertat. Però que ningú s’escandalitzi ara. No és pas que les ideologies polítiques de cop s’hagin alineat. És que la realitat és canviant i el moment social que estem travessant és tan complex que es fa dur. El consum de drogues, l’empitjorament de la salut mental o el sensellarisme se situen com algunes de les causes que podrien explicar l’augment de l’agressivitat al carrer. Això i la proliferació de bandes juvenils que s’emmirallen en les d’altres països. Vulnerabilitat i risc d’exclusió social són, per tant, els dos conceptes que caldria assenyalar i entomar per no caure en el parany d’aquell discurs de l’odi que sempre mira cap a fora i que se sol apropiar de la bandera de la inseguretat.