Estimats amics, homes
Estimats amics, els homes. Els bons homes. Permeteu-me un consell. Hi ha un mètode infal·lible per evitar malentesos, situacions reprovables i futurs maldecaps. Se’n diu co-mu-ni-ca-ció verbal. Parlar. Preguntar. Exposar. Posar paraules als sentiments o al desig que en un moment donat pugueu sentir cap a una de nosaltres. Especialment, quan hi ha una certa edat de diferència, una condició civil compromesa o una relació laboral amb desigualtat de poder. Exemples gràfics: “Mira, potser això que et diré ara és una mica arriscat, però m’agradaria que sabessis que estic sentint coses per tu” o bé “No tinc clar si això que sento està bé, però no ho puc evitar i seria una llàstima perdre l’oportunitat de fer-t’ho saber. M’agrades molt. Et puc fer un petó?” Així de fàcil. I a partir d’aquí, tant si hi ha correspondència com si no, sol anar tot rodat. Ho dic perquè en les darreres setmanes he sentit molt a dir frases com “la línia és molt fina”, “potser va malinterpretar els senyals” o “em falta context per tenir una opinió clara”, en relació amb la denúncia pública de la periodista i humorista Ana Polo al seu excap Quim Morales, quan ell dirigia un programa a RAC1 i ella hi feia les pràctiques com a becària. Frases que m’he vist rebatent com si m’anés la vida perquè aquest tipus de comentaris pressuposen una falta de mala intenció per part de l’assetjador que no s’adiu amb la trista i penosa realitat. Tant de bo les conductes censurables les poguéssim atribuir sempre a una nefasta intel·ligència emocional, actituds maldestres o falta d’empatia. Però és que el focus ara mateix és un altre. És l’abús de poder. El que fa anys i panys que exerceixen molts homes sota la condició de caps, emparant-se en codis socials no escrits, amb la por de les víctimes jugant a favor seu i un sistema judicial fet a mesura que els ha fet creure impunes. Així que, estimats homes, els bons, accepteu els nostres consells i no permeteu que els altres us facin còmplices de la seva violència ni us deixin caure al mateix sac. Ah, i no cal que insistiu més que totes aquestes dones passin abans pels jutjats. Bàsicament perquè ja ha quedat més que demostrat que la violència sexual no sempre té conseqüències legals. I si no, pregunteu a terapeutes, psicòlegs, advocats i educadors socials. Són l’única autoritat moral que tots plegats hauríem d’escoltar, si més no els que entenem la denúncia pública com un mitjà per deixar un món millor als que vindran.
