Els joves

Sempre he estat una ferma defensora de rebaixar el mínim d’edat permès per votar als setze anys. La raó és molt simple: l’educació obligatòria s’acaba a aquesta edat i la llei et permet entrar al mercat laboral. Si ets prou gran per matar-te a treballar per quatre rals a un magatzem, si pots donar-te d’alta com a rider i jugar-te la vida a l’asfalt repartint menjar, si pots signar contractes de lloguer, si pots contribuir al benestar col·lectiu amb els teus impostos, i si la pífies, tens prou edat per ser imputable pel Codi Penal…, per què no has de poder escollir els teus governants? La resposta dels detractors és que als setze anys tens el cap massa verd i no tens prou eines per formar-te una opinió política sòlida. Que si els joves es passen el dia a TikTok, que si no saben res de les guerres napoleòniques, que si només van a classe a escalfar la cadira… En la darrera enquesta de valors del CEO, els joves (16-24 anys) són els qui pitjor nota posen a la democràcia i a les institucions. Seria preocupant si no fos que, alhora, són el grup d’edat que més valora el dret a vot. D’això es pot deduir que, com més es retarda la seva participació política, menys confiança tenen en el sistema. En els darrers anys, alguns estats alemanys han rebaixat l’edat mínima de vot als setze. Un grup d’investigadors ha estudiat els efectes d’aquesta política, i les conclusions, publicades a la revista Electoral Studies, són molt reveladores: (1) Els joves parlen més de política amb la família i els amics; (2) Són més proclius a utilitzar aplicacions d’assessorament de vot; i (3) Els nous votants se senten millor informats que els joves sense dret a vot. Els resultats d’aquest estudi no només il·luminen el camí per incorporar els majors de setze anys al cens electoral, també es podrien estendre a altres grups socials, com les persones migrades. Els arguments per negar el vot als joves també s’utilitzen per a les persones estrangeres. Per això, l’estudi suggereix que, amb l’obtenció del vot, aquests ciutadans estarien més actius en unes eleccions i, de retruc, s’enfortiria el sentiment de pertinença al país. Són algunes reflexions en veu alta, ara que entrem en any electoral, i que una quarta part de la població catalana n’estarà exclosa.