Casinos i majorettes

La tarda en què el president Pere Aragonès va anunciar la convocatòria anticipada d’eleccions per al 12 de maig, tenia el mòbil apagat perquè estava veient Past Lives. Una delicadíssima pel·lícula d’una història d’amor truncada pel temps, narrada a través de tres elipsis de dotze anys cadascuna. Els seus protagonistes s’empenyen a resoldre el que no va ser, un amor interromput que, al final, sempre torna per negociar amb el temps perdut. Surten els títols de crèdit, encenc el telèfon i es disparen les notificacions: s’acaba la legislatura, caldrà passar per les urnes d’aquí a dos mesos. Miro enrere i m’he d’esforçar per recordar quina va ser la darrera que no va acabar de forma abrupta: jo no tenia ni divuit anys. Resulta que el desacord en la tramitació dels pressupostos de la Generalitat ve pel famós megacasino Hard Rock. La política catalana, en lloc de projectar-se cap al futur, està ben anclada al passat. Reapareixen les imatges del magnat nord-americà Sheldon Adelson sortint triomfant del palau de la Generalitat. Era l’any 2012, havia pactat amb el govern d’Artur Mas la construcció de l’Eurovegas al delta del Llobregat. En temps de retallades i d’eufòria neoliberal, el país es debatia entre ser la Califòrnia o las Vegas del sud d’Europa (Mas dixit). Afortunadament, el projecte va quedar en via morta i Adelson va treure les seves mans brutes de Catalunya. El govern, però, es va entestar a fer realitat el megacasino: rebatejat amb el nom de “BCN World”, amb un pelotazo urbanístic de La Caixa (120 milions) al bell mig de tot plegat. Arribem al 2023: el PSC condiciona l’aprovació dels pressupostos al fet que el govern tiri endavant el macrocomplex Hard Rock. Els nadius de les comarques del Camp s’organitzen contra regalar un sol pam de terra i un sol litre d’aigua als especuladors. Dotze mesos després, en un canvi de tornes amb els mateixos protagonistes, Aragonès ha de dir que no al Hard Rock si vol el suport dels Comuns a uns comptes pactats amb el PSC. Resultat: un país paralitzat per les rèmores del passat. “Carreteres, avions, casinos i majorettes”, que va dir aquell humorista proscrit a la televisió pública. Però és que no hi ha una sola partida dels pressupostos que faci cap referència al Hard Rock. “Qui necessita un ex tenint la política catalana?”, llegeixo a Twitter.