Mares

En quin moment les dones ens hem començat a hostiar públicament, també, per la maternitat? No és que em sorprengui, tenint en compte les batusses que hem vist els darrers anys dins dels feminismes per un replegament essencialista de les identitats (lluny de la idea de bastir un feminisme pel 99%). M’explicaré: aquesta setmana, l’actriu i guionista Marta Bassols compartia un text a Instagram en què exigeix poder maternar en llibertat –seguint la màxima “el meu cos, la meva decisió” que tants cops hem clamat als carrers–, sense la mirada i el judici inquisidor de les feministes, diu, que veuen la criança com una condemna per a les dones. Primer de tot cal dir que entenc el que planteja Bassols, però hi ha coses que no comparteixo. Mai he cregut que maternar, en el sentit biològic de la paraula, sigui un acte polític. Sí que ho és exigir i lluitar les condicions en les quals vols maternar. Jo estaré al vostre costat quan es tracti de guanyar permisos de naixement més llargs (perquè està clar que els quatre mesos actuals són un compte enrere macabre i asfixiant per a les persones que crien), de millorar la conciliació laboral per prolongar al màxim la lactància materna o de garantir uns bons serveis per facilitar el retorn de les mares a la feina i a la vida pública (en lloc d’explotar altres dones perquè cuidin els teus fills). Però no em diguis que tenir un fill és la forma de viure amb completesa i de sentir que estàs arrelada al planeta.. perquè t’han colat un gol ideològic, companya. En lloc de vilipendiar-nos mútuament titllant-nos, unes, de “farloperes” (sic) individualistes atrapades en els tentacles del capitalisme voraç, i les altres, de “tradwives” o la consecució del somni de l’extrema dreta de tornar les dones a l’àmbit domèstic, tornem a allò que ens uneix, que la història de les lluites feministes ens recorda i pel que tantes s’hi han deixat la pell. Tenim per davant un món que ha posat en perill la vida mateixa: desigualtats socials creixents, guerres devastadores, crisis ecològiques, èxodes massius, el racisme i la xenofòbia en alça.. Per fer-hi front ens necessitem unides, i no excloure’ns les unes a les altres pel que decidim fer amb els nostres cossos, construint mandats igual d’opressius que les normes socials que volíem deixar enrere.