El que hagi de ser, serà

Faltaven poques setmanes per a l’atemptat de l’11 de setembre quan la mare d’una amiga, la Dolors, em va dir que res passa perquè sí. Ja fa 23 anys d’aquella frase que m’ha acompanyat molts cops en la meva vida, i que s’ha convertit en un dels meus lemes. I és precisament avui que començo a escriure aquestes línies que les circumstàncies de la vida fan que els meus pensaments siguin amb ella i els seus. Per això, crec que no podia haver-hi millor títol per a la secció que avui estreno i que cada dimarts compartiré amb vostès, si així ho volen, per reflexionar sobre com la vida dona les voltes necessàries per marcar el nostre destí. I que, tant per bo com per dolent, els humans hi tenim poc a fer. I que allò que hagi de ser, serà. En la meva vida, he tingut molts exemples de giragonses d’esdeveniments vitals. Uns de més transcendents que d’altres. Un dissabte de juliol molt calorós, em disposava a realitzar un examen d’anglès a Barcelona que feia mesos que tenia organitzat. Per primera vegada, aquell sistema informàtic britànic va col·lapsar, i no vaig poder fer l’examen. Tot i el disgust inicial, casualment, aquell dia, una gran amiga es trobava a Barcelona. 15 anys després, portem 10 anys de casats amb la Pilar i tenim 3 criatures. La millor casualitat de la meva vida. Per a aquells que no em coneguin, soc l’Oriol, metge i optimista. Nascut a Lleida fa prop de 40 anys. Enamorat de la meva ciutat. Vaig tenir l’honor de ser paer en una època menys crispada que ara, però ja fa temps que vaig canviar la venera per la bata i el fonendoscopi. Tot i que com deia Rubalcaba, de la política se’n surt, però mai es deixa. Fa 4 anys, quan tot just ens enfrontàvem a la pandèmia de la covid vaig intentar explicar a les xarxes socials com ho vivíem els professionals que lluitàvem cada dia contra el virus. Segur que al llarg de les properes setmanes en podrem parlar, i què ha passat en aquests 4 anys. I just començo a escriure aquesta columna a la primavera, quan al Baix Segre floreixen els presseguers i converteixen les nostres contrades en un espectacle de color. I és que la directora d’aquest diari que m’ha brindat aquesta magnífica oportunitat és originària del sud de la nostra comarca. Ja veuen, és que res passa perquè sí. Benvinguts!