Ve per drets
Aquesta setmana llegia que Carles Porta gravarà una nova sèrie sobre el famós cas de la fuga de Brito i Picatoste. Arran del famós cas es va modificar tot l’espai per atendre els presos i detinguts, una de les tasques poc conegudes que fem a Urgències. La majoria de vegades els detinguts venen després d’una baralla al carrer, quan els han enxampat fent un robatori o quan són trobats després d’una llarga cerca. La gravetat dels fets que ha realitzat l’individu s’endevina en funció del nombre d’agents que l’acompanyen i el cos policial que els acompanya. Generalment, és un tràmit ràpid, i sense major transcendència. Però a vegades ens trobem amb persones que han comès crims importants. Fins a 12 agents custodiaven un detingut a qui vaig haver d’explorar-li un turmell, trencat a simple vista, que s’havia lesionat saltant des d’un balcó al veure’s acorralat després d’una fuga per tot el país. Aquesta és una assistència a què qualsevol persona detinguda té dret. Avaluem el seu estat de salut i la seva situació en el moment de la detenció. Quan ho expliquem als nous metges que comencen, a vegades ens pregunten, i per què els hem d’atendre? Doncs perquè és la garantia d’un estat democràtic. Tractar amb dignitat fins i tot les persones que han comès un crim. Persones que no respecten les normes que ara els protegeixen a ells. Però què seria de la nostra democràcia si no garantim també els seus drets? Quin futur ens espera si qüestionem constantment els seus principis fonamentals? Hem de marcar la diferència amb països on el mateix president ataca constantment l’estat democràtic que governa. A més, Trump reprèn un model imperialista obsolet amb la intenció d’intervenir en una guerra Europea. Però el més greu, o trist, és que els responsables europeus simplement s’escandalitzen al voltant d’una taula mentre fan un cafè. Esperant que ell no sigui capaç de fer el que diu. Probablement ens trobem en una situació similar a la que es vivia a Europa cap a finals dels anys 30. Espero equivocar-me, però feia temps que Finlàndia no desplegava les seves tropes i a Alemanya les oblidades forces d’ultradreta han recuperat un suport electoral que feia temps que no tenien. Malauradament, res passa perquè sí.
