Vacances

Avui amb les amigues ens trobem al Tugues. Aquesta pastisseria que en els seus inicis estava ubicada al carrer del Carme va ser el lloc on moltes de nosaltres vam descobrir els croissants. Molt a prop del nostre col·legi, era un dels llocs obligats per comprar esmorzars i berenars. Sempre hi fem cap amb una certa nostàlgia.La Roser, rejovenida mercès al descans i al color torrat del sol, ens explica: “Aquest any en lloc de viatjar m’he passat quinze dies a la platja. Ha estat genial. No he fet res. Tan sols he pres el sol i he llegit. Per no fer, no he fet ni el llit. De fet, ni tan sols he encès el foc. Tots els àpats, fins i tot el cafè matinal, els he pres al restaurant.” “Hi has anat tota sola?”, pregunta la Carme. “És clar! Fa tants anys que visc sola que una mica més o menys de solitud no em ve pas d’aquí. Ja duia molt de temps força estressada i passar-me uns dies tal com diuen els italians sota els efectes del dolce far niente ha estat fantàstic.”“A la Roser li ha passat el contrari que a mi.” Interromp la Dolors, “el meu home és un cul inquiet. I no se li ha acudit res més que viatjar durant divuit dies sense parar. Hem visitat més pobles i ciutats que en un viatge organitzat; un d’aquells que, si avui és dilluns, això és Berna; però que quan mires el calendari i no és dilluns sinó que és dimarts, t’adones que no ets a Berna sinó que et trobes a Zúric. Jo crec que creuar la Selva negra escoltant valsos també deu ser força relaxant; però, amb l’esgotament que duia a sobre, em vaig adormir i no vaig veure la selva i tampoc no vaig escoltar els valsos. En fi, el que us vull dir és que gràcies a Déu s’han acabat les vacances i ja he tornat a treballar, quin descans!” L’Emi sentencia: “Les vacances són un tema ben peculiar. Hi ha qui emmalalteix pensant amb el retorn a la feina, mentre d’altres prefereixen la rutina del treball i els horaris habituals. També pot passar que en aquest període aflorin els problemes de parella soterrats. Sense anar més lluny, tinc uns amics, els fills dels quals s’han independitzat fa poc, que després de passar les vacances tots dos sols, amb l’única companyia l’un de l’altre, han arribat a la conclusió que ja no se suporten. Ahir van signar els papers del divorci. Doncs, amb les vacances, al tanto que va de canto.”