Canvi d’hora

Avui, les amigues hem pres cafè a casa de la Carme. Sort n’hem tingut. No crec pas que en cap cafeteria haguessin suportat el nostre xivarri. La discussió ha estat més una olla de grills que una altra cosa. No ens hem posat pas d’acord.Ha començat la Teresa dient: “Dissabte canvi d’hora.” “Calla, calla! No m’ho recordis!”, exclama la Mercè. “Doncs jo estic encantada de la vida, d’aquest canvi d’horari. Una hora més per dormir”, diu la Montse, tota cofoia. “No diguis rucades”, interromp la Júlia, “a mitja tarda serà negra nit”. “Això, això! Que sigui negra nit, que ja toca. Quin fart de sol. No us n’atipeu?”, diu l’Antònia.

A partir d’aquí, totes diem la nostra, sense donar-nos treva: “El canvi del març és el que em treu de polleguera.” “El del març és el millor.” “Com podeu dir que és el millor, si aquell canvi d’hora ens provoca els mateixos efectes que els del jet-lag?” “Això t’ho provocarà a tu. A mi, tenir una hora més de sol a la tarda em dona vida.” “A mi, em passa el contrari, que em prenguin una hora de dormir m’emmalalteix uns quants dies.” “Sou unes exagerades. Segons els investigadors, els efectes d’aquests canvis sobre les persones duren tan sols tres dies.” “Això serà a tu, perquè, a mi, el canvi d’horari de la primavera em provoca uns trastorns de què no em recupero fins al canvi d’horari d’hivern. Em passo sis mesos trasbalsada.” “Mira que n’arribes a ser, d’exagerada.” “Exagerada o no, que em prenguin una hora de dormir em provoca un cansament que no em trec de sobre en una bona temporada. Tinc una fatiga que em torna irritable d’allò més.” “Dona, tu d’irritable, poc o molt, ho estàs sempre.” “Jo emmalalteixo pensant que ara, gairebé després de dinar, ja no hi veuré tres en un ruc.” “Doncs jo prefereixo el canvi d’hora d’aquest mes. La fosca convida a la introspecció, la reflexió, la lectura.. A sobre dormiré una hora més i no tindré jet-lag ni res que em trasbalsi els bioritmes.” 

L’Emi tanca la discussió: “S’ha volgut justificar aquests canvis d’hora per un estalvi energètic que no està gens clar. I allò que sí que sembla cada cop més confirmat són els efectes negatius sobre la salut de les persones. Així que a veure si paren ja d’embolicar la troca i deixen un horari, el que sigui, el d’hivern o el d’estiu, in secula seculorum.”