La lectura és una festa
Ens tornem a trobar amb les amigues per parlar de tot allò que ens agrada, però sobretot per alliberar-nos de tot el que ens amoïna. Posar paraules als sentiments sol ajudar a alleugerir la feixuguesa de la vida quotidiana.La Maite amb veu de preocupació enceta la conversa: “Ja és ben trist que quan ens reunim tota la família per qualsevol mena de celebració estiguem tots enganxats al mòbil.” “No me’n parlis, els meus fills no se’n desempalleguen i la meva neta, de tan sols quatre anys, el fa anar millor que jo”, afirma la Berta. La Júlia està d’acord amb elles: “És molt penós que ens allunyem de tot i tots per culpa de les pantalles.” La Carme força convençuda replica: “Es veu que la cosa està canviant. Ha sorgit una nova moda. A Nova York, un grup d’amics es van adonar que els faltava temps per poder llegir i socialitzar. Així que van decidir organitzar una quedada en què cadascú duria un llibre i en parlarien.”
“Això ja fa temps que està inventat. Són els clubs de lectura”, interromp la Mercè. La Carme la contradiu: “No. No té res a veure amb un club de lectura. Això altre ho consideren una festa de la lectura. Bé, els seus fundadors en diuen Reading Rhythms. Es veu que és una trobada, on prèviament t’has hagut d’apuntar i on duus un llibre. Cadascú porta el seu. Pot ser de qualsevol gènere, des d’una novel·la fins a un llibre de cuina. En aquesta trobada es combina el fet de fer un beure, escoltar música de fons escollida especialment per a l’esdeveniment, llegir i intercanviar opinions sobre la lectura. L’important és socialitzar, conèixer gent en un ambient distès, mercès a comentar llibres de diversa índole.” La Mercè replica: “No tenia ni idea que una cosa així pogués existir.”
La Carme continua explicant: “Bé, és molt recent. Va començar l’any passat a Nova York i ja s’està estenent pels Estats Units. Fins i tot ha arribat a Roma, Londres i Barcelona. Es veu que les llistes d’espera per poder participar-hi són cada cop més nombroses. Poc es pensaven els seus fundadors, una colla d’amics que no arribaven a la desena, que la seva idea de combinar la introspecció de la lectura amb la interacció social tindria tant èxit.” L’Emi diu: “Jo m’hi apunto tan aviat com es faci a Lleida.” Tot seguit, totes plegades: “I jo”, “i jo”, “i jo”..
