Respecte

Ens continuem trobant amb les amigues. Gràcies al fred, tenim l’excusa perfecta per menjar xocolata amb xurros. Tot just estem al mes de febrer i ja comencem a dir adeu-siau als bons propòsits de Cap d’Any. Avui la dieta se’n va en orris. La Roser, com aquell que no vol la cosa, comenta: “Cada cop que passo per la plaça de la vora de casa meva em trobo un estol de dones vestides amb hijabs. I què voleu que us digui, em recorden les monges del segle passat.” La Rita segueix: “A la vinya del senyor sempre hi ha hagut de tot.” La Júlia prossegueix: “Tot és respectable.” La Montse continua amb el mateix to: “Tot és respectable, menys el que no ho és.” La Carme, la més visceral de totes, exclama: “Exacte! Tot ho és, menys el que no ho és! Una vegada, quan vaig girar la cantonada d’un carrer, em vaig topar de nassos i sense esperar-m’ho amb algú que per vestimenta duia un burca. No us podeu ni imaginar l’ensurt que vaig tenir. Dic algú perquè em nego categòricament a dir que allí sota hi havia una dona. Jo no en vaig veure cap de dona. De fet, hi podia haver qualsevol cosa. Tan sols vaig veure una mola, un pam més alta que jo, tota negra de cap a peus, sense cara, ni ulls, ni orelles, ni res que em digués que sota aquella negror hi havia una persona fos del gènere que fos. A causa de l’esglai, el meu cor se’n va anar a bategar al coll i m’ofegava. Volia cridar i no podia. Va ser veritablement horrible. Hi va anar el canto d’un duro que no em morís d’un infart.”La Rita la interromp: “Noia, sempre has estat molt exagerada, però avui t’estàs passant quatre pobles i dos ciutats.” La Mercè segueix amb la conversa: «D’exagerada sí que ho és. Però també és cert que abans d’anar a viure a un altre país potser caldria que algú ens ensenyés a tothom aquella dita que diu: “Allà on vagis, fes el que vegis”.» L’Emi segueix: «Això estaria bé. Em recorda les paraules de la meva padrina. Una dona nascuda el 1904, sense estudis, però que llegia i viatjava molt. Ella sempre em deia: “Si algun cop vas a viure a un altre país, has d’aprendre la seva llengua i, per educació, has d’adoptar els seus costums. Això vol dir que si, al lloc on vas, la gent camina de cap per avall, tu també has de caminar de cap per avall, encara que només sigui per respecte a la terra que t’acull”.»