3Cat i el català
Si ens veiem . enen cor de criticar determinades decisions presses pels equips directius dels mitjans públics del país, ara sota el paraigües de 3cat, hem de ser capaços, també, de lloar-ne d’altres quan s’esmenen algunes estratègies. En la cistella de les bones notícies tenim la reobertura de la delegació a la Catalunya Nord, concretament a Perpinyà, incomprensiblement tancada durant una dècada. Perquè, evidentment, 3cat ha de ser present a tots els territoris que formen part del nostre domini lingüístic. Teixir una xarxa amb la resta d’indrets de parla catalana, col·laborar amb ells i amb les institucions que en formen part, informar i retratar la seva realitat social, cultural i política és imprescindible per explicar-nos
De la mateixa manera, que entristeix veure com al País Valencià la senyal de 3cat segueix sense arribar des del 2011, arran d’una decisió del Partit Popular que els governs progressistes posteriors no van saber revertit. De fet, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals sempre ha mantingut la corresponsalia però la reciprocitat seria, sense dubte, una fantàstica fita. I creuem els dits perquè l’actual executiu de les Illes Balears no ens faci recular posicions en aquest territori. Però també seria desitjable conèixer, a través de 3cat, més històries de la Franja de Ponent o de l’Alguer. Sabem que la llengua explica la nació i els mitjans creen marcs de referència. Per tant, s’ha de treballar incansablement perquè la presència i el bon ús del català a 3cat sigui una de les seves màximes exigències.
La nostra llengua, la nostra cultura, la nostra manera d’entendre la informació, els continguts, la creativitat, l’humor.. té poques escletxes. La competència castellana és brutal, ferotge, salvatge. I l’accés és cada dia més fàcil. Per tant, només amb compromís, constància i molta perseverança aconseguirem mantenir la fortalesa dels mitjans en llengua catalana. Els públics, per descomptat, però també els privats que remen i vetllen incansablement a favor del català. Sense aquest exercici de consciència individual i col·lectiva, difícilment treballarem en la bona direcció. Aquella que ens recorda que per mantenir viva la llengua cal usar-la sempre i en totes les circumstàncies.
