Toca fer panadons

Una caixa farcida d’espinacs acabats de collir a l’hort de casa. Patapam. Tot ressona quan el padrí deixa el fato damunt la taula del menjador. Els estenem i entre uns i altres els anem triant. Comencem a destriar els troncs de les fulles més generoses. I, evidentment, que ningú es descuidi de la picada d’all i del saler per anar-los amanint. Amb ma germana i la padrina anem de mica en mica omplint d’espinacs el cossi més gran de casa per a quan arribi el moment de començar a fer farcells. Mentrestant la mare prepara la massa. Ous, farina, llevat, aigua i moviments amunt i avall amb les mans perquè quedi ben mesclat. I a reposar. Fins que arriba el moment de començar a fer petites boles. Perquè encara que no tinguis cap tipus de destresa, hi ha rituals que els reaprens any rere any. I abans de començar la feina, el pare recorda que cal guardar una mica de massa per preparar algunes coques dolces. Aquelles que farcirem de xocolata, crema o cabell d’àngel i s’esfumaran en un tres i no res perquè tots tenim un costat fosc o, més ben dit, ben gormand. Preguntem al pare com té el forn de llenya. S’ha llevat ben d’hora, quan el sol encara no treia el cap, per començar a fer foc. I quan les flames han calat ben fort, les arracona, juntament amb la llenya i la cendra, als laterals. Agafa un drap ben humit i neteja bé la pedra. Aquella calentor indica que tot està llest. Som-hi. És l’hora de fer els panadons. Estirem bé la massa, la farcim d’espinacs i panses, anem tancant els farcells, un raig d’oli i una mica de sucre abans d’entrar al forn. Hi ha qui els prefereix sense sucre però en alguns pobles del Montsec els més dolços són, també, els més desitjats. I quan surten del forn, els deixem reposar sobre les fulles de boix. Es farà llarga l’espera fins que ens asseiem a taula i els puguem començar a degustar amb delit. Perquè hi ha menjars que ens agrada elaborar-los seguint aquest ritual. Aquell que uneix generacions i que, en determinats mesos, ens recorda que cal buscar un dia al calendari per fer panadons. Una recepta típica de Setmana Santa que, tot i que no siguis una gran apassionada de la cuina, intentes retenir. Com els pares ho han fet dels padrins. El cercle no s’atura. I les ganes de menjar panadons tampoc.