I els nostres problemes?

aquella implicats En plena precampanya de les eleccions catalanes del proper 12 de maig, ja podem començar a intuir quins seran els temes “estrella” que monopolitzaran debat, titulars i piulades. Alguns perquè són problemes sense resoldre que es van eternitzant en el debat públic, com els resultats educatius dels nostres infants i joves, els preus dels habitatges, la burocràcia asfixiant dels pagesos i ramaders o la falta de personal al sistema sanitari. És a dir, aquells ítems que estaran en boca de totes les forces polítiques i que, amb més o menys encert, intentaran donar-hi respostes. Encara que, probablement, l’eix nacional continuarà monopolitzant part de la campanya si les eleccions es llegeixen com un plebiscit entre les forces independentistes i aquelles que defensen una Catalunya autonòmica. És a dir, Salvador Illa per una banda, perquè sembla que els socialistes encapçalen totes les enquestes; i Carles Puigdemont i Pere Aragonès per l’altra. Sabent, tots aquests líders, que necessitaran arribar a acords amb altres partits si volen governar. Tot i així, més enllà dels grans debats de país, estaria bé que s’afrontessin també aquells que afecten de forma més clara i directa a cada zona. A les comarques gironines o tarragonines, al Delta de l’Ebre, a la Catalunya central, les terres de Ponent o a l’Alt Pirineu i Aran. És imprescindible fer aflorar els debats de cada indret i necessitem saber quines propostes concretes defensaran els nostres representants públics en el sí del Parlament. Perquè si escollim uns diputats per a cada circumscripció és perquè ells són més coneixedors de les peculiaritats i idiosincràsies de cada regió i, per tant, han de ser capaços de teixir solucions i propostes més ben encaminades. Si això no es compleix el que fem és que d’altres polítics, potser amb menys coneixement de causa sobre aquella problemàtica, acabin prenen decisions sovint desencertades o que poden no satisfer les demandes dels ciutadans implicats. La política s’ha de fer des de la proximitat, el rigor i la intel·ligència. Com deia Max Weber: “La política es fa amb el cap i no amb altres parts del cos o de l’ànima. I, això no obstant, el fet de lliurar-se a una causa només pot néixer i alimentar-se de la passió, si ha de ser una actitud autènticament humana i no un frívol joc intel·lectual”.