Tenim qualitat de vida?

A finals de l’any passat, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) va fer públic el darrer estudi sobre la qualitat de vida dels espanyols. De fet, aquest índex, que ens indica com de satisfets estem amb la vida que tenim, es calcula a partir de diferents variables com la feina, la salut, l’educació, les relacions socials, el medi ambient, els nivells de governança i drets bàsics o les condicions materials de què disposem. Una de les conclusions, agafant les dades de diferents comunitats autònomes, és que aquelles més ben finançades són també les que gaudeixen d’una millor qualitat de vida. Segur que aquesta estadística, a diferència d’altres, té en compte moltes opinions subjectives. Perquè en funció de les relacions, familiars o d’amistats, d’una persona, de la seva capacitat econòmica per gaudir de determinats esdeveniments culturals o de la seva alimentació, es pot explicar també quines són les seves percepcions. Per què vosaltres sabríeu qualificar, en una escala del 0 al 10, la vostra qualitat de vida? Potser tenint en compte alguns dels factors analitzats en l’enquesta considereu que teniu uns nivells de qualitat de vida adequats, però això es tradueix, per exemple, en un determinat grau de felicitat? La qualitat de vida i la felicitat són paràmetres mesurables o, de tan subjectius, és millor no entrar en aquest jardí? L’INE defensa aquest estudi perquè considera que cal analitzar indicadors, més enllà dels estrictament econòmics, per valorar la nostra qualitat de vida i les nostres relacions en societat. Certament, els diners no fan la felicitat. O sí? Segur que les respostes a aquesta pregunta són tan subjectives com algunes de les que reflecteix l’estudi. Perquè la vida cadascú l’entén com vol o com pot. Amb la varietat de matisos que també la fan rica, diversa, genuïna. De fet, potser aquí rau la nostra qualitat de vida. En la capacitat d’adaptar-nos a diferents situacions, contextos, entrebancs o imprevistos. Perquè la vida és tan elegant com incerta. I anar-la trampejant forma part, també, de la pròpia aventura. I intentat, sempre, que el nostre termòmetre ens indiqui una bona qualitat de vida acompanyada, evidentment, de les dosis necessàries de felicitat.