Arriba l’estiu

“Comencem a segar.” Quan a casa diuen això és quan em sembla que comença l’estiu. Sigui quin dia sigui del mes de juny. En una masia de pagès treure la cosexadora és el simbòlic inequívoc que arrenca el bon temps. Dies de jornades llargues per aprofitar totes les hores del dia, tractors amunt i avall emmagatzemant blat, civada o ordi. I anar veient com els graners es van omplint. Hi ha qui no coneix aquesta estampa, que no té res de bucòlica però que es repeteix any rere any. En canvi, per a altres és l’inici d’uns mesos de feina, de molta feina. Perquè un cop tot estigui ben segat, tocarà arreplegar la palla. És una cadena que no deixa gaire marge de distracció. Només s’atura si algun dia plou i els camps, ben molls, no deixen passar-hi la segadora. És un cicle que ens aferra a la terra.I de la mateixa manera que uns ho vivim així, d’altres tindran la sensació d’estiu quan trauran les bermudes, els vestits, les avarques i, fins i tot, algun barret de palla; o quan al poble diran que ja obren les piscines municipals; o quan aniràs a la fruiteria i veuràs que la síndria i el meló fan tan goig que et demanen una bona mossegada. I després vindran, per a alguns, uns dies de vacances, de calma, de mirar les mosques, de xerrar a la fresca, de no preocupar-se per res.. Perquè el temps no s’atura, però el ritme vital i existencial canvia. Com si necessitéssim reconnectar-nos, ressituar-nos. Mirarem les estrelles, menjarem gelats, collirem carbassons de l’hort, buscarem mil i un remeis per suavitzar la vermellor de les picades de mosquits, ballarem a les festes majors de cada poble, llegirem tot allò que hem anat acumulant al llarg de l’any, ens hidratarem amb el famós Tang i un llarg etcètera. Tot això mentre esperem que els dies no volin amb la rapidesa que sempre ho fan. Perquè a l’estiu, algunes estones, aconseguim no estar pendents cada minut del mòbil. L’abandonem entre cabussada i cabussada, entre un glop de granissat i una conversa entretinguda. I ens sembla, fins i tot, alliberador. Perquè ho és, però no sempre en som conscients. Per tant, visca el temps de la sega i de les hores de migdiada. Visca l’estiu! I que cadascú el gaudeixi com plenament pugui o vulgui.