El verset, la soca i el pessebre

“Quan ve Nadal fem el pessebre; amb rius, muntanyes de colors; el caganer, l’estrella, l’àngel, el nen, la mare i els pastors. Cantem cançons i mengem neules; també torrons i altres llamins. I per arrodonir les festes, que omplen de joia a grans i nins; ens aboquem a les finestres, a esperar els Reis que van venint”. Recordo recitar aquest poema de Miquel Martí i Pol damunt de la cadira i fer-ho amb molt d’entusiasme. És un acte ben senzill però que ens recorda com les dites, les rondalles, els poemes i les cançons són també l’essència de les tradicions de transmissió oral. Per això, ens emociona que Xavier Grasset pugi damunt de la cadira i també ens reciti un vers en un programa de televisió. Perquè en un moment en què sembla que hi ha qui vol renunciar a posar el pessebre a la plaça Sant Jaume, d’altres ens esforcem per mantenir ben viva la naturalesa del Nadal. Potser anem a contracorrent. I, de fet, alguns consideraran que ja és un acte revolucionari posar el pessebre, recitar un verset, cagar la soca, anar a veure els Pastorets, fer regals el dia de Reis –en moltes cases substituïts pel Pare Noel– o menjar sopa de galets, torrons i neules. És evident que cadascú viu el Nadal com vol o com pot. De fet, il·lusionar-se per les petites coses és un tòpic però, també, una gran certesa. En un món farcit de dubtes, contradiccions i algunes absurditats, cercar l’essència dels fets més insignificants és imprescindible. I fer-ho amb naturalitat i sense gaires escarafalls. Reivindicant allò que és una expressió viva de la nostra identitat. Nadal és sinònim de tradició? Sí. I, també, d’alegria, de moments compartits, d’innocència, d’emoció. Potser per això cal reivindicar i transmetre aquest llegat. Aquests són dies de llum i esperança, de família i companyia que ens ajuden a viure intensament la resta de l’any. També ho va escriure Miquel Martí i Pol: “Tenim a penes el que tenim i prou: l’espai d’història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la.” Aprofitem-la i gaudim-la menjant canelons, recitant poemes, regalant amor i fent que aquests dies tot sembli més màgic, més especial i més bonic. Bon Nadal!