Que ningú tanqui la paradeta
Sucre, cafè, taronges, un paquet d’arròs, pastanagues, dos carabassons... Sí, jo soc de les que faig la llista de la compra. He de confessar que no agafo ni paper ni bolígraf, però tinc una llista al mòbil on vaig anotant tot allò que falta al rebost de casa. I, de fet, és una nota compartida amb el meu marit que anem actualitzant setmana rere setmana. Ho fem per facilitar-nos la vida, per no descuidar-nos res. Tot i que sempre hi ha el dia que arribem a casa, descarreguem la compra i mentre l’anem posant als prestatges de la cuina pronunciem la maleïda frase: “No hem agafat patates.” Perquè sempre ens acabem oblidant d’alguna cosa. Però realment la solució és ben senzilla perquè a pocs metres de casa hi ha diferents botigues de queviures. De fet, el que em semblaria estrany i, fins i tot, poc pràctic seria obrir l’ordinador i fer una comanda a Amazon. Sí, a Amazon. Perquè aquesta gran plataforma en línia també ven menjar.
Un dels motius que els experts donen per entendre la proliferació del comerç electrònic és la falta de temps. La gent compra bàsicament roba, llibres, música i jocs, però cada cop més hi ha qui també hi busca productes de salut, menjar i beguda. Això és el que diuen els estudis mentre anem veient com el comerç de proximitat no només està amenaçat sinó que moltes botigues ja s’han vist obligades a tancar la paradeta.
Potser sí que a la parada de queviures de tota la vida, a la carnisseria o a la fruiteria on vaig habitualment no tenen les ofertes de les grans cadenes o una varietat infinita de marques, però hi trobo moltes altres promocions. M’avisen que la setmana que ve tindran mandarines de Xerta o em diuen que avui tornen a tenir aquell formatge de cabra del Pallars que tant em va agradar.
No sé si és una qüestió de temps. De fet, crec que és més una qüestió de compromís amb els productors de la nostra terra i els botiguers que s’esforcen per oferir-nos fruita, verdura o carn de proximitat i de qualitat. M’agrada que rere el mostrador hi hagi una cara coneguda i m’atengui de forma personalitzada, en funció del que normalment agafo. I ho faig, també, pensant que si van despatxant potser encara podran sobreviure i no es veuran obligats a tancar la paradeta que han mantingut oberta diverses generacions de la mateixa família.
