Què vull ser de gran?

No he entès mai per què, quan encara som ben petits, ens fan aquesta pregunta. Quin és l’objectiu? Allò que imaginem o visualitzem amb 10 o 12 anys probablement no s’acaba assemblant amb la realitat. Perquè a la vida no es poden fer plans, ella mateixa te’ls canvia contínuament. Per això, sempre he tingut la sensació que es dona una notorietat excessiva al fet d’haver d’escollir uns estudis o uns altres. És evident que, a poc a poc, cal que tothom vagi traçant el seu camí professional i vagi descobrint quins són els seus interessos i aptituds. Però també estaria bé recordar als nostres adolescents i joves que si s’equivoquen tindran altres oportunitats. Que si escullen un batxillerat, un cicle de formació professional o un grau i després s’adonen que potser no els condueix cap al seu destí sempre podran fer un gir i buscar altres dreceres. Perquè, al cap i a la fi, els errors formen part del mateix procés d’aprenentatge.

No tothom té clar, amb 16 o 18 anys, que vol ser fuster, metge, mestre, ramader o periodista. I no passa res. El que és imprescindible és tenir les ganes, la motivació, la il·lusió i l’interès per descobrir i seguir aprenent. Jo sabia, amb aquesta edat, que volia ser periodista. La decisió estava presa però calia, per tant, cultivar el valor de l’esforç i la perseverança per superar la selectivitat i aconseguir la nota de tall necessària per entrar a la universitat. I amb la perspectiva dels anys m’adono que el més important és saber transmetre a tots els joves que s’ha de treballar per no perdre mai la curiositat, que és la que genera nous interessos i oportunitats. Aquestes reflexions les compartia fa uns dies amb uns estudiants de batxillerat a qui els neguiteja aquesta pregunta: què vull ser de gran? Els vaig recordar que, simplement, han de buscar la feina que els faci somriure. Sense que això sembli una afirmació naïf.

Un professor de secundària em va dir: defensa les teves idees i no deixis que ningú rebaixi les teves expectatives per ser feliç. I, certament, és un bon lema professional i vital. De fet, per mi la feina és una manera d’entendre i gaudir de la vida. És difícil destriar una cosa de l’altra però tampoc ho pretenc. Només busco que els projectes m’il·lusionin i siguin coherents amb la meva manera d’interpretar el món.