Els drets de les dones són drets humans

“Women rights are the human rights” pronunciava amb vehemència la Demòcrata Hillary Clinton en els seus discursos en la darrera campanya electoral a la Casa Blanca. I és que, a ple segle XXI, encara ho hem de dir ben alt i ben clar, des dels altaveus més grans del món, com són les eleccions de la primera potència mundial.

En una societat avançada és un retrocés haver de reivindicar els drets de les dones envers la violència de gènere. La lluita contra la violència de gènere continua amb força, perquè, malauradament, cada any tenim un nombre de dones que en són víctimes. Totes elles tenen nom i cognoms, una família, uns amics i un entorn que les plora. Quan parlem de xifres hem de recordar que parlem de vides de persones, en aquest cas, de dones.

Les que més ho reivindiquem i ho reclamem som el gènere femení. Aquesta demanda, però, no hauria de tenir com a portaveu majoritari un sol gènere, doncs és una lluita de tots. Perquè la violència envers les dones és una greu vulneració dels drets humans. Segurament, un dia com avui, que ens manifestem per eradicar un tipus de violència contra un gènere, també podem observar que som les dones les que omplim les pàgines dels diaris i les columnes d’opinió. Crec que com a societat cal fer molts avenços i un d’ells és conceptual. Aquesta lluita no és d’un gènere, no va de gèneres, la lluita contra aquesta desigualtat és de tota la societat. Per tant, en primer lloc, és imprescindible una conscienciació total des de la base social (família, escola, entorn, etc.) per tal d’eradicar-la. I, també, des dels àmbits amb poder d’influència social: món polític, econòmic, institucional, tercer sector, etc.

Des de les institucions procurem una igualtat real de gènere en tots els àmbits i una lluita constant per l’eradicació de la violència envers les dones articulant polítiques de sensibilització, prevenció, detecció, atenció a les víctimes... En molts casos, aquestes polítiques han contribuït a un major benestar de les dones, però queda molta feina per fer. L’eradicació del maltractament i la violència no és fàcil i, algunes vegades, per error, es responsabilitza les dones d’alguns fets quan, en realitat, en són víctimes involuntàries.

Com a dona, mare, alcaldessa, diputada i amb responsabilitats socials, institucionals i polítiques, reivindico una igualtat social, de gènere, en tots els àmbits. Perquè el progrés social no s’entén sense el progrés en la lluita de les minories i, en aquest cas, la minoria són les víctimes d’aquest tipus de violència.

Vull un futur millor per a les meves filles, per a les properes generacions. Vull també que d’aquí uns anys, els propers 25 de novembre, quan elles llegeixin el diari, el tema del dia no sigui l’eradicació de la violència envers les dones. Si és així, senyal que entre tots hem fet bona feina i hem guanyat la batalla.