Dol a la Ciència. En la mort de Jorge Wagensberg

QUAN TOT just el dia començava a acomiadar-se, ens ha arribat la notícia de la mort de Jorge Wagensberg, el científic, professor, divulgador i amic, que va inspirar el Museu del Clima i de la Ciència de Lleida. Un home que ha revolucionat la museística científica, deixant enrere el concepte dels grans museus històrics i convencionals, els museus estanteria, per aquests altres equipaments on el visitant surt amb més dubtes que quan ha entrat, els museus experiència.

Per ell, els museus han de ser un lloc de reflexió i experimentació. Ho va fer amb el Museu de la Ciència de la Fundació La Caixa, que va dissenyar i dirigir catorze anys (1991-2005), i ho va repetir al nostre Museu del Clima i de la Ciència del Parc de Gardeny, liderant el concurs d’arquitectura i museografia, entre un centenar de projectes, que finalment va guanyar Toni Gironès, el qual va representar Espanya en la darrera Biennal d’Arquitectura de Venècia. Jorge Wagensberg, amb qui m’unia una relació personal, des que el vaig tenir de professor de Termodinàmica de Sistemes Irreversibles, en els estudis pel doctorat de Físiques, ha estat a més un dels millors divulgadors científics que ha tingut el nostre país. I és que, a més de ser autor d’una vintena de llibres i d’un centenar de treballs d’investigació sobre termodinàmica, matemàtica, biofísica, microbiologia, paleontologia, entomologia, museologia científica i filosòfica de la ciència, des de les pàgines dels principals diaris nacionals ha sabut generar un gust per la ciència, especialment entre els joves. Una tasca que ha estat reconeguda amb nombrosos premis i mencions. Des del Nacional del Pensament i la Cultura Científica per la concepció del Cosmocaixa i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, fins al nomenament de doctor honoris causa per la Universitat de Lleida, el 2010. En definitiva, un gran científic que ha fet de la seva vida una experiència de divulgació i atansament de la ciència al conjunt dels ciutadans.