8-M, cada dia

Des de l’òptica del feminisme, el passat 8 de Març hi va haver una mobilització sense precedents en la història del moviment sindical. I CCOO va fer una aportació importantíssima a la vaga feminista traslladant la reivindicació als centres de treball i implicant tant els homes com les dones en la lluita.

Ha passat un any i ens tornem a trobar davant d’un altre 8 de Març, i la bretxa salarial continua sent del 23 %; una de cada quatre dones té un contracte parcial, el 75 % de les feines a temps parcial, les fan les dones; 18.000 dones van manifestar haver patit assetjament sexual a la feina; el sostre de vidre és una realitat; el 70 % de les tasques de la llar les fan les dones, i la taxa de pobresa és molt més elevada entre les dones que entre els homes.

Des de començaments d’any: 13 dones assassinades per violència masclista. L’Audiència de Navarra manté en llibertat provisional els membres de “la Manada”. Pena mínima per una violació en grup a una noia discapacitada per no resistir-s’hi prou. Recurs a la sentència de la doble violació de Vielha…

Poques coses han canviat!

El que sí que ha canviat és que la desigualtat de gènere ha passat de ser un problema específic de les dones a ser un problema de tota la societat. Hem fet visibles les desigualtats i les violències que pateixen les dones. S’han remogut consciències que estaven en letargia. Ara la societat sap que les dones no estem disposades a suportar cap tipus de discriminació: perquè ara ja no callem!

CCOO lluita cada dia per fer efectiva i real la igualtat de gènere, des de la negociació col·lectiva, impulsant plans d’igualtat a totes les empreses, i des de cada lloc de responsabilitat i de participació que tenim exigim polítiques actives i reals per posar fi a la desigualtat entre homes i dones. Perquè cada dia és 8 de Març!