DONES, amb majúscules

El Dia Internacional de les Dones és una immillorable oportunitat per reconèixer la contribució del col·lectiu femení al desenvolupament de la societat i per visibilitzar, així mateix, el sostre de vidre que encara manca superar per aconseguir un tuteig social perfectament equilibrat entre homes i dones des de posicions de respecte i d’igualtat de gènere.

El 8 de març convida a fer una vasta reflexió sobre l’accés laboral i les condicions salarials de les dones; a analitzar la correlació efectiva entre la conciliació de la vida personal i la vida professional i a revisar aquelles polítiques que caldria atendre en favor d’unes majors cotes de plenitud social. Benvingudes siguin jornades com les d’avui per la força incommensurable i transformadora de posicionaments  i reivindicacions que ens han permès a les dones, amb el curs del temps, desprendre’ns de subjeccions, prejudicis i situacions de desigualtat. La lluita per a l’assoliment del sufragi femení és un exemple excepcional d’una societat que, durant massa temps, va viure d’esquenes a la seva societat, ancorada en un model exclusivament patriarcal.

Greuges d’un temps pretèrit, però també greuges d’un temps actual perquè, a dia d’avui, desgraciadament i molt sovint, hem de lamentar i condemnar episodis d’humiliacions, vexacions  i, en els casos més extrems, de violència vers les dones. L’eradicació de la xacra de la violència de gènere interpel·la a tothom, sense defallences, i per això cal dedicar-hi tots i cadascun dels recursos que, tant col·lectivament com individual, tinguem al nostre abast.

En la commemoració del 8 de març, i segurament des de posicions més personals, hi ha intrínsecament relacionat un sentiment inefable de revisió del passat més proper, de tribut a totes i cadascuna de les dones imprescindibles que ens han acompanyat en aquest itinerari de vida. Penso, per exemple, amb la generositat que ho fa una mare o la complicitat d’una padrina o àvia, o qualsevulla altra veu femenina a qui hem tingut o tenim dipositada plena confiança i estima.

I en un entorn eminentment rural com són les comarques de Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran, i pensant en les dones que ens han precedit, parlem de dones sofertes, coetànies d’una època d’escassetats i privacions majúscules; de vicissituds diverses conseqüència dels temps convulsos que els tocà de viure; d’exilis i repressions, també llavors; dones de pocs reconeixements, de somnis esborrats d’una plomada i alegries poques, però, malgrat tots els malgrats, fermes, valentes, sense temença, tossudament elles.

Donasses, en una paraula, a qui devem també el dia d’avui.