Denúncia i acció. CCOO Feminista!

El 8 de Març torna a ser una oportunitat per posar al centre de l’agenda política, social i laboral les desigualtats que pateixen les dones. El moviment feminista ha de posar al centre de les seves revindicacions un nou model de societat i de relacions socials de gènere per canviar el sistema patriarcal i capitalista tan arrelat a la nostra societat. La lluita per la igualtat entre homes i dones s’ha de fer des de tots els racons de la societat, cada dia, nit i dia. Posar fi a la societat masclista no és fàcil, no serà fàcil. Tota la història passada i recent, majoritàriament, ha estat i és masclista. Per tant està tan arrelada que sovint actuem, sense ser-ne conscients, de manera masclista.

Ningú no pot qüestionar que en l’àmbit laboral hem avançat molt, però encara existeixen greus situacions de discriminació i desigualtat de les dones. Una de cada tres dones pateix assetjament sexual en el seu lloc de treball i la feminització de la precarietat persisteix en sectors altament feminitzats i, sobretot, en dones migrants. Netejadores, treballadores de la llar i cures, centres de geriatria… són exemples clars on el poc reconeixent a les tasques de les dones fa que siguin sectors en els quals la precarietat laboral, l’abús i la discriminació formen part del dia a dia.

La bretxa salarial de gènere és del 23 %. Les dones assumeixen la major part del treball de cura i domèstic sense reconeixement i, és clar, sense cap remuneració. Una de cada quatre dones treballa a jornada parcial sense desitjar-ho. La doble presència de la dona a casa i a la feina penalitza les dones, avui en dia, encara, per poder conciliar.

En els darrers temps i, sobretot, ara que la ultradreta torna a despuntar en el panorama polític s’ha començat una campanya que ataca les bases del feminisme. Es qüestiona l’existència, per exemple, de la violència de gènere, es qüestiona la veracitat del nombre de denúncies per violència de gènere, es qüestiona la bretxa salarial, es qüestiona el paper de la dona en la societat. Discursos que atempten contra la dignitat de les dones i contra la lluita per la igualtat efectiva entre homes i dones.

Per tant, cal dir prou!

Els poders públics han de legislar per fer accions efectives contra la violència masclista i la discriminació de gènere. Calen polítiques públiques, valentes, dirigides a lluitar per la igualtat efectiva entre homes i dones. La coeducació és imprescindible, ja, des dels 0-3 anys i que el conjunt de la societat s’hi comprometi: cadascú des de la seva responsabilitat, als centres de treball, des de les llars, des de les diferents associacions, des del temps l’oci, des de l’esport… Cal denunciar i posar en evidència qualsevol persona que visqui sota la consigna del masclisme.

Tenim, com a societat, una gran responsabilitat. La lluita per la igualtat efectiva entre homes i dones vol dir posar fi a la bretxa salarial, a la precarietat i la parcialitat laboral de les dones, al sostre de vidre, al terra enganxifós, a les agressions sexuals, a l’explotació sexual, al tràfic de dones i nenes…

Des de CCOO ens comprometem a portar els plans d’igualtat a totes les empreses en el marc de la negociació col·lectiva, a fer el seguiment de l’aplicació del registre de jornada, a negociar el registre de salari com a mesura imprescindible per erradicar la bretxa salarial i a lluitar contra la precarietat i les violències masclistes a les empreses on tinguem representació.