Ni més ni menys

Quan parlem de feminisme hi ha qui encara es posa les mans al cap, als ulls o a les oïdes, pensant alguns (i inclús algunes) que feminisme és extremisme, quan precisament és tot el contrari, és la defensa de la igualtat que, raonablement, hi ha d’haver entre dones i homes. Aquest 8 de Març, Dia internacional dels Drets de les Dones, ens trobem davant d’una doble amenaça: la de la ultradreta que qüestiona els drets de les dones i la d’un govern de la Generalitat que ha retallat i ha deixat d’invertir en la lluita contra el masclisme, prioritzant la guerra de banderes. Per una banda, hem de denunciar clar i alt que les forces polítiques antifeministes estan en les institucions i tenim partits governant o donant suport a governs que neguen fins i tot que la violència masclista existeixi, quan les dades demostren que és la primera causa de mort prematura entre les dones. Per una altra, els que aquí ens prometen un país millor, deixen morir la xarxa d’atenció a dones maltractades i destinen més inversió a mitjans de comunicació que a la lluita contra el masclisme. Ara, per fi, comptem amb un Govern estatal que situa el feminisme com a eix transversal a tots els seus ministeris i accions polítiques. Així, reivindiquem amb orgull els assoliments feministes que els i les socialistes hem realitzat, des del govern o des de l’oposició, com vam fer amb el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere o amb les propostes de Llei de la bretxa salarial i la Llei d’igualtat laboral. Avui, que existeix una amenaça real de reversió de tot allò que hem assolit, els i les socialistes ens refermem en la lluita per la llibertat i la igualtat de totes les dones i nenes, perquè cap d’elles sigui ni més ni menys que ningú.