Persisteix la bretxa laboral i salarial de les dones a Lleida

Aquest any, de nou, es preveu una gran mobilització el proper 8 de març. Per aquest motiu, voldria senyalar, amb dades quantitatives, com continua estant la situació laboral i els ingressos de les dones a la província de Lleida.

El 2019, a Lleida, les dones representaven el 45,22% del total de la població a partir dels 16 anys, aproximadament unes 176.000. Aquest percentatge és uns quatre punts percentuals inferior al de 2018.

Un primer element diferenciador, respecte els homes, és la taxa d’activitat de les dones (percentatge de dones actives -que treballen o busquen feina- respecte a les dones de 16 o més anys). Aquesta taxa és del 56,9%, uns dos punts percentuals superior a la de 2018, però 10 punts percentuals inferior a la dels homes. En conseqüència, la taxa d’ocupació de les dones (percentatge de dones ocupades respecte a les dones de 16 o més anys) és del 51,3%, uns tres punts percentuals superior a la del 2018 i nou punts percentuals inferior a la dels homes (60,9%).

Considerant les dades anteriors, es podria arribar a la conclusió que la taxa d’atur de les dones (percentatge de dones aturades respecte a les dones actives) hauria de ser inferior a la dels homes. Tot i això, aquest fet no es produeix. El 2019, la taxa mitjana d’atur de les dones ha estat del 9,9% (11,6% el 2018), una mica superior a la dels homes (9,5%). Si es calcula simulant que la taxa d’activitat de les dones és similar a la dels homes, elles no serien 9.900 (EPA 2019), sinó 28.000, representant una taxa d’atur del 16,0%, uns 6 punts percentuals superior a la que reflecteix l’EPA. Dit d’una altra manera, hi ha 18.100 dones en situació d’atur encobert.

El 2019, la bretxa entre dones i homes s’ha situat uns 10 punts percentuals pel que fa a la taxa de població activa i en la d’ocupació i, de quasi 6,5 punts percentuals en la d’atur (atur real més atur encobert).

En l’àmbit dels ingressos salarials també es detecta l’existència d’una bretxa important. El 2018 (últimes dades facilitades per l’Agència Tributària), el nombre de persones assalariades a Lleida eren 198.746, amb una mitjana d’ingressos salarials de 18.570 euros anuals. Les dones representaven el 45,6% del total de la població assalariada. La mitjana salarial de les dones va ser de 16.791 euros anuals, representant el 83,7% la mitjana salarial dels homes, similar a la de 2017 (83,2%). De manera que les dones cobraven un 16,3% menys que els homes (16,8% al 2017). Aquestes dades representarien que el 2018 les dones haurien treballat de forma gratuïta des de l’1 de novembre; millorant mínimament la situació del 2017, quan haurien treballat sense cobrar des del 24 d’octubre. A la vegada, també resulta important senyalar que una altra bretxa remarcable és que el 2018 les dones assalariades lleidatanes van obtenir uns ingressos salarials inferiors en un 13,3% als dels ingressos de les dones assalariades catalanes, percentatge superior al registrat el 2017 (12,4%).

El 2018, una mitjana de 17.712 dones van rebre una prestació d’atur, representant el 48,8% del total de les persones desocupades amb prestació a la província de Lleida, percentatge similar al de 2017, que va ser del 48,0%. Les dones van aconseguir una mitjana d’ingressos de 2.747 euros anuals, un 5,8% inferior als ingressos dels homes i un 10,5% inferior a la mitjana d’ingressos de les dones en atur a Catalunya.

Del total d’expedients tramitats a Lleida el 2019 pel Fons de Garantia Salarial les dones han representat el 46,3% del total. La mitjana de l’import de les indemnitzacions ha estat de 4.304 euros, import un 35,9% inferior a la mitjana dels homes i també un 42,1% inferior a la rebuda de mitjana per les dones a Catalunya.

La informació quantitativa indicada en els paràgrafs anteriors ens permet copsar que si bé s’ha produït una certa millora continua essent necessari que la societat lleidatana faci un important esforç per escurçar les diferències de les dones respecte els homes.

A la vegada, també resulta molt important retallar les diferències respecte a la mitjana de les dones a Catalunya, tant en la participació en el mercat laboral com en els ingressos salarials, de les prestacions d’atur i de les indemnitzacions del Fons de Garantia Salarial. Encara queda molt camí per recórrer. Si volem aconseguir una societat més justa és del tot necessari arribar a la desaparició de les diferències per raó de gènere.

Les mobilitzacions del 8 de març han de servir per avançar en aquest camí, encara que és imprescindible que les reivindicacions estiguin ben presents durant tot l’any.