Helena martínez

“Vindicarem la nit i la paraula DONA. Llavors creixerà l'arbre de l'alliberament”. Aquestes paraules tanquen el poema “vuit de març” de Maria Mercè Marçal. Són paraules que mantenen tot el sentit arribat un altre vuit de març on hem de vindicar la nit i la paraula dona i hi arribem, un any més, amb les espatlles carregades de raons.

Les reivindicacions de milers de treballadores demanant condicions justes de treball, l’incendi de Triangle Shirtwaist i els carrers de Petrograd esclatant... Portem a les espatlles el record de les dones històricament silenciades i invisibilitzades. Dones bombardejades amb l’insult d’histèriques, conques, rígides, nimfòmanes, putes, avortadores, verges, sibil·lines, bledes, màrtirs...

Ens carreguem de raons per les dones que cuiden i curen. Per totes aquelles que han estat llençades i expulsades cap enfora, vivint a l’ombra d’homes burgesos, obrers, grans líders i savis. Per les que donen vida i les que decideixen no fer-ho. També pels seus drets a decidir-ho lliurement.

Portem a l’esquena dones agredides, violades i assassinades pel fet de ser dones i les que lluiten cada dia per resistir i persistir en un món que les assenyala per estimar altres dones. Totes aquelles a les quals els claven els colzes perquè no ascendeixin en un sistema patriarcal fixat pels homes. També dones que ascendeixen i trampegen totes les línies vermelles i els obstacles per avançar, malgrat tots els “malgrats”.

Portem a l’esquena milers i milers de dones en lluita contra una història escrita i explicada per homes: Simone de Beauvoir, Clara Campoamor, Audre Lorde, Virginia Woolf, Angela Davis, Rosa Parks, Maria Mercè Marçal, Maria Aurèlia Capmany, Natividad Yarza... I també les supervivents de les “manades”, les aules de teatre, les companyes del #MeToo i milers de dones que lluiten cada dia.

Portem a l’esquena el llegat de la resistència i perseverem. Un llegat que ens carrega de raons per continuar exigint un futur digne i just però sobretot un present lliure de violències masclistes i discriminacions.

No ens valen justificacions i excuses emparades en costums normalitzats. Som moltes –i molts, cada vegada més− que ens hem posat les ulleres lila i entenem que les normes socials que imperen són fruit d’un ordre social establert únicament per homes amb ulls masculins, i que la lluita feminista és la lluita per un món millor, més just i democràtic, on també ens calen els homes amb mirada femenina.

Les dones hi som, hi hem estat sempre, però la història i el patriarcat ens han relegat a un segon pla. Carregades de raons, estem més determinades que mai a reivindicar-nos en l’espai públic, a conquerir-lo per avançar. És per això que aquest 8 de març i sempre que faci falta, tornarem a prendre els carrers i a reivindicar el nom de dona.

Des de l’Àrea d’Igualtat de la Diputació de Lleida reivindiquem les dones que han obert camí i treballem per visibilitzar les dones que persisteixen en un món tradicionalment masculinitzat. Conquerir l’espai públic per conquerir tots els àmbits i assolir la igualtat real i efectiva. Ciència, política, pagesia, constància, força... són noms de dona. També llibertat i justícia. Vindicarem el nom de dona perquè neixi l’arbre de l’alliberament.