Poc a celebrar i molt a reivindicar!

Després de més de cent anys commemorant el dia de la Dona, ens plantem en un altre 8 de març, un dia en què no tenim res a celebrar i molt a reivindicar.

En aquest any tan atípic, volem recordar totes les víctimes que ha ocasionat la pandèmia mundial en la qual estem vivim.

Un any més alcem la veu per reivindicar la igualtat de drets en tots els àmbits de la societat i exigir la igualtat d’oportunitats entre dones i homes.

Aquesta lluita va començar fa molt de temps. I a hores d’ara encara continua. Ens queda molt per fer, ja que encara no hem aconseguit erradicar les desigualtats de gènere, ni les discriminacions que patim les dones en l’àmbit laboral, personal, familiar i social. També exigim l’eliminació de les violències masclistes que encara són molt presents en la nostra societat. Necessitem fer front a aquesta societat patriarcal, i exigir el nostre lloc.

Hem de ser capaces totes i tots de trencar aquestes discriminacions, que existeixen solament per condició de sexe. Hem d’arribar a ser una societat, deixant endarrere les diferències respecte al gènere, religió o ètnia.

Ja fa temps que és hora de dir prou al patriarcat, a la violència i al sexisme. Per fer-ho possible necessitem la implicació no sols de dones, sinó també dels homes. La igualtat no només es predica, s’exerceix amb responsabilitat.

És bo recordar, tot i que a vegades només sigui un cop a l’any, el que hem aconseguit fins al dia d’avui. Intenteu imaginar tot el que queda per venir i el que ens queda per assolir.

Recordem a totes les dones que ens han ajudat en aquesta lluita, i per acabar, ens agradaria poder deixar una de les frases més conegudes de Coco Chanel. Porteu-la sempre com a lema: “L’acte més valent per a una dona, és pensar per si mateixa i en veu alta”

Sigueu lliures per fer i ser tot allò que vulgueu. És la nostra hora!