Un xollo, ser jove?

Energia al màxim, sortir de festa, els amics, descobrir el món i ganes de menjar-se’l, un llenç en blanc. Aquells que diuen “qui pogués ser jove” segur que tenen tot això al cap.Però ser jove pot implicar moltes coses diferents en funció del moment i el lloc on t’ha tocat néixer.A la nostra realitat, els que van venir al món a la dècada dels noranta van encetar la majoria d’edat amb la gran recessió, la crisi que va durar del dos mil vuit al dos mil tretze, i es van plantar a la trentena amb la crisi provocada per la pandèmia dels dos mil vint. La generació més preparada de la història i la primera que viurà pitjor que els seus pares. Aquesta és la nostra realitat, però què passa si ets jove, posem al Senegal? Doncs que la desesperació i les ganes de viure una vida millor que la que t’espera al teu país poden fer que t’embarquis en una pastera com aquell qui tira una moneda esperant que surti cara (diguem que cara és que arribis viu). Segons l’Organització Mundial per les Migracions (OIM), al dos mil vint-i-dos, a cinc-cents cinquanta-nou els va sortir creu. I com es recupera una vida d’aventures, amics, estudis, primers amors, que mai has viscut? Això és el que es pregunten els joves ucraïnesos. La seva transició cap a la vida adulta està plena de pors, perill, pèrdues, mort, desarrelament, entre altres penúries. Adeu a l’etapa dels somnis i les despreocupacions. Adults de cop i amb molts reptes físics, mentals i emocionals per superar. En el moment d’escriure aquest article, Palestina està sent assolada. L’edat mitjana de la població a Gaza és de disset anys. Una societat jove amb quin futur? És difícil posar-se a la seva pell perquè se’ns fa impossible imaginar viure rodejats d’explosions, runa, sense aigua, sense llum, plorant alguna persona propera diàriament. Què us ve al cap quan us imagineu els joves que es convertiran en adults? Recentment he llegit sobre un projecte que m’ha fascinat, el Green Moon Project, liderat per un jove de trenta anys de Màlaga, en José María Ortega. El seu projecte va d’agricultura espacial pensant ja en com ens alimentarem quan ens assentem al satèl·lit. Aquest noi vol plantar enciams a la Lluna, vaja. Els joves són l’esperança del futur, en les seves mans estan els avenços tecnològics, la lluita pel canvi climàtic, la sostenibilitat, la igualtat, la diversitat, solucionar la crisi de l’aigua, entre molts altres reptes. Necessitem gent engrescada, sense por, determinada, amb un propòsit més enllà del seu melic. A fe de Déu que no els ho posem fàcil.