Immigració i precariat

Segons ens expliquen els experts, tots els homes i les dones actuals som descendents d’un petit grup d’humans anatòmicament moderns originaris de l’Àfrica oriental, que hi vivien fa prop de 200.000 anys. El gruix de la història humana, com la dels homínids que ens van precedir, es caracteritza per migracions. Però avui la població del planeta ha assolit la xifra de set mil milions d’habitants i es concentra en grans nuclis urbans. La contemporaneïtat, influïda per les xarxes de comunicació i per la globalització, ha fomentat tant la interconnexió com la individualització i l’erosió progressiva dels lligams comunitaris. En un context de relativisme ètic, conflueixen dos fenòmens que generen conflictes. D’una banda, el que s’ha acabat coneixent com a precariat, una situació en què es troben moltes persones amb una feina precària i unes condicions volàtils de benestar, que susciten una consciència creixent de fragilitat i d’incertesa. I de l’altra, els moviments migratoris massius, sovint com a resultat de guerres. Actualment hi ha més de 200 milions de persones desplaçades al món. Les confrontacions bèl·liques a Síria, Iraq o Líbia, sovint enverinades per intervencions militars exteriors, han provocat un problema gravíssim d’inseguretat, que, en el cas de Síria, ha desencadenat un moviment gegantí de refugiats, en unes condicions lamentables d’indigència i d’impotència, en direcció, d’entrada, al Líban, Jordània o Turquia i, de retruc, en una segona fase, si més no en part, als països de la Unió Europea com a destinació. La combinació de precariat i immigració massiva és explosiva, perquè la xenofòbia i el racisme, estimulats per l’angoixa davant del que es desconeix, enforteixen els extremismes conservadors, que recorren, d’una manera forassenyada, al discurs alarmista i irracional que identifica islamisme amb terrorisme, a l’estigma amb què justifiquen la humiliació i el rebuig de l’altre. Ho hem vist a la campanya del nou president dels Estats Units, Donald Trump. Ho hem constatat amb les decisions preses pel primer ministre hongarès Viktor Orbán. Vivim temps on hi ha un veritable risc de deshumanització, que cal afrontar amb lucidesa, amb diàleg i amb solidaritat.