De prop, de lluny

La intel·ligència requereix un equilibri entre proximitat i distància, el punt just que ens protegeix d’equivocacions evitables. La immersió en la realitat per adquirir-ne un coneixement directe s’ha de contrarestar amb la il·luminadora distància per valorar el context i per esquivar una implicació personal excessiva. Quan ens endinsem en el territori del que té una repercussió pública, l’esforç per preservar aquest equilibri precari esdevé més exigent, per la interferència de posicions arrenglerades des del compromís i la vinculació emocional o, encara més greu, des del sectarisme, que deslegitima per principi l’adversari i que parteix d’un desinterès absolut per les raons que fonamentin un criteri diferent del propi. Vivim un període d’inestabilitats i canvis que previsiblement es mantindrà durant força temps encara. S’han anat succeint la crisi econòmica, la crisi de l’estructura d’estat, la crisi del model de societat,... I n’han sorgit saludables qüestionaments de fons. A Catalunya és notòria la fatiga de la política espanyola, incapaç de generar dinàmiques constructives d’entesa i de proposar-se una reconfiguració de la relació amb Catalunya des del reconeixement de la seva personalitat. S’ha obviat la política i s’ha recorregut a la judicialització, amb un ús inadequat dels tribunals. Els catalans han de tenir l’última paraula, un principi democràtic que el Tribunal Constitucional va vulnerar amb la seva sentència sobre l’Estatut. L’immobilisme i l’arrogància del Govern Rajoy amb relació a Catalunya resulten incomprensibles, perquè han estat determinants en l’enverinament de la confrontació actual. I des del catalanisme tampoc no s’ha sabut per ara, des de la distància recomanable sobre els propis punts de vista i entorns, aprofitar millor les possibilitats que oferia el Pacte Nacional pel Dret a Decidir per generar, des de discursos i dinàmiques de caràcter incloent, majories més sòlides i inapel·lables. Potser és un bon moment per aixecar la mirada i fer l’exercici de posar distància sobre les nostres accions, a fi que els propers passos siguin més compartits i dibuixin amb generositat i amb ambició nous horitzons.