Celebració de Kavafis

Josep Tero és una de les personalitats més rellevants de la cançó catalana. Ho és sense èmfasi, però amb coherència. Ho és des de l’humanisme, des del treball tenaç i rigorós, des del compromís cívic i l’exigència ètica, des de la vocació apassionada de fer del cant una expressió de plenitud cultural. Al costat de les seves cançons sobre temes propis, Josep Tero ha incorporat al seu repertori textos de Joan Salvat-Papasseit, Maria Àngels Anglada o Maria-Mercè Marçal. Un dels seus poetes predilectes és Konstandinos Kavafis i la seva obra d’una sensualitat vitalista i nostàlgica. I a Kavafis ha dedicat el seu darrer enregistrament, Kavafis en concert, on Tero es nodreix de versions que han dut a terme del poeta alexandrí Carles Riba, Alexis Eudald Solà, Joan Ferraté i Eusebi Ayensa, membre de l’Acadèmia d’Atenes, que encapçala el disc amb una encertada presentació. Kavafis en concert, que inclou una preciosa reproducció del manuscrit de la primera estrofa del poema Ítaca, amb les correccions personals del seu autor, conté vuit cançons, precedides de la recitació subtil i commoguda de Maria Farantouri, figura mítica de la cançó grega. A l’hora de concebre aquest conjunt, Josep Tero ha esquivat, amb bon criteri, la temptació de tornar a musicar dos poemes kavafians que Lluís Llach ja havia convertit en temes memorables, Ítaca i A la taverna del mar. Tero, sense trair Llach, ens hi endinsa des del seu propi estil. Entre les peces més interessants d’aquest magnífic mosaic kavafià, vull esmentar-ne una ben singular, El gat (“Són insondables els secrets sentiments que té/ i és pulcra la bellesa que serenament transmet”). Potser, però, el moment culminant de Kavafis en concert és Cos meu, recorda..., una de les millors creacions musicals de Josep Tero, que Marina Rossell havia fet també seva d’una manera admirable, i que en aquesta ocasió sentim interpretada per Tero de primer en la paraula precisa i intensa de la traducció de Riba (“Cos meu, recorda/ no solament com t’han arribat a estimar,/no solament els llits on has jagut,/sinó també aquells desigs que per tu/ lluïen dins els ulls obertament!”) i tot seguit en els versos impressionants de l’original grec.