Subirachs

La Sagrada Família de Barcelona convoca visitants d’arreu del món, atrets per la genialitat d’Antoni Gaudí. En Gaudí, hi conflueixen la intuïció prodigiosa, el càlcul minuciós i la fe apassionada. La celebració el 2002 de l’Any Gaudí, comissariat per Daniel Giralt-Miracle, va significar la consagració definitiva del reconeixement internacional de la Sagrada Família. Ara bé, a l’hora de referir-nos a aquest magnífic monument a l’espiritualitat, hem d’associar-hi tot seguit el nom d’un dels grans escultors catalans del segle XX, Josep Maria Subirachs, que el 1986 va rebre l’encàrrec de dur a terme el conjunt escultòric de la façana de la Passió, que va concebre amb una força tràgica i una duresa gestual profundament colpidores. Ara s’ha obert al Poblenou de Barcelona un Espai Subirachs, amb l’impuls i l’orientació de Judit Subirachs, filla i estudiosa de l’artista, que ens permet de fer un recorregut sintètic i cronològic per les seves diverses etapes i els seus diferents llenguatges. Subirachs va excel·lir com a escultor, però la seva trajectòria és també brillant en el dibuix, la pintura, el gravat... Amb una consciència inequívoca de vinculació a un llegat cultural i de pertinença a una forma de civilització en què es reconeix i que afirma, Subirachs es mourà des de l’expressionisme trasbalsador del seu Moisès de 1953, passant per una abstracció que es nodreix de formes geomètriques, fins a la neofiguració, en un viatge que, en diàleg amb el Renaixement, el duu a l’experimentació de volums, buits, materials, referències mítiques... Compromès amb el seu temps i arrelat en la història, Subirachs és un incansable creador de representacions simbòliques. Alhora mental i sensual, de les seves mans sorgeixen celebracions de l’erotisme i del cos inspirador de la dona i escales, piràmides, laberints que ens remeten no tan sols a arquitectures del passat, sinó als escenaris intel·lectuals on l’ésser humà es confronta amb el sentit de la seva existència. Home interior, rigorós i exigent, Subirachs cerca l’equilibri i la mesura, heretats del classicisme grec, i integra, a més, lletres i nombres a les seves obres, com a plasmacions de la raó humana en l’anhel d’un coneixement reflexiu.