Víctor Mora

Aviat farà un any de la mort de Víctor Mora i aquest mes de juny s’ha presentat el llibre de Joaquim Noguero Víctor Mora, l’aventura d’escriure. Memòria, imaginació i compromís, que ens ofereix un recorregut per la trajectòria d’aquest cronista excepcional de la Catalunya ofegada pel franquisme. També s’han donat a conèixer en una exposició obres que testimonien un vessant no gaire conegut de Mora, el de dibuixant. D’una banda, hi trobem il·lustracions seves a còmics, com Operación silencio, de Silver Kane, pseudònim de Francisco González Ledesma. De l’altra, dibuixos seus on Víctor Mora projecta la seva mirada intel·ligent, irònica i cordial sobre la condició humana. Tot i que molts associen el seu nom a títols com Els plàtans de Barcelona, és habitual per a algunes generacions que el primer contacte amb Víctor Mora es donés en la seva faceta de guionista de còmics com El capitán Trueno, El Jabato o Tallaferro. Fill d’un funcionari de la Generalitat exiliat a França a la fi de la Guerra Civil, torna a Catalunya l’any 1941 després de la mort del seu pare. Militant del PSUC, és empresonat l’any 1957, coincidint amb l’èxit d’El capitán Trueno i viurà un nou exili a França entre 1963 i 1968. És durant aquests anys que guanya el Premi Víctor Català amb les narracions d’El cafè dels homes tristos i que comença a donar-se a conèixer com a novel·lista amb La pluja morta i Els plàtans de Barcelona, una obra que, en no poder superar la censura franquista, es va haver de publicar primer en francès a París. Víctor Mora mantindrà una actitud bel·ligerant respecte al franquisme, plasmada no tan sols en la visió del país que transmet a la seva prosa de ficció, sinó també als seus còmics, que respiren sentit de llibertat i on sacseja, dintre de les limitacions del gènere i sota la vigilància de la censura, convencions sobre el paper que hi assumeix la dona, per exemple amb la intrèpida reina Sigrid a El Capitán Trueno. Però Víctor Mora es mostrarà també crític, dins del catalanisme antifranquista, amb la dreta conservadora i amb l’esquerra procedent de sectors benestants. Humaníssim, honest i coherent, l’obra de Víctor Mora continua colpint amb força els lectors que s’hi endinsen.