Plurilingüisme

El model contemporani de societat avançada és incompatible amb el monolingüisme o els purismes racials. El món progressa en un sentit contrari a l’aïllament. L’evolució tecnològica és imparable i ens facilita mitjans de comunicació i de transport que permeten i estimulen la interacció entre persones i institucions de tot el planeta. Hem de gestionar amb intel·ligència aquestes transformacions per evitar escenaris confusos i renúncies innecessàries a factors culturals identificatius. No es tracta de promoure l’homogeneïtat, sinó l’intercanvi i l’aprenentatge mutu. En la nostra adaptació a aquesta situació, les escoles hi han d’aportar una educació lingüística de qualitat. A les nostres aules de vegades es visualitzen veritables mosaics de llengües. I no sembla pas que això hagi de canviar. La interculturalitat present a les nostres escoles pot generar dificultats pedagògiques, però alhora ofereix, quan es produeixen interaccions translingüístiques, una oportunitat per a l’enriquiment de la visió dels alumnes sobre la diversitat. L’exposició dels estudiants a diverses llengües eixampla les possibilitats de comprensió dels vincles històrics i etimològics entre la llengua materna i les altres amb les quals conviuen. A l’aprenentatge de llengües fa temps que s’apliquen metodologies competencials, no tan orientades a la memorització de la gramàtica, com al domini de l’expressió associada amb usos i contextos concrets. Per això convé consolidar l’aprenentatge d’una llengua més enllà de l’assignatura destinada a ensenyar-la, i incorporar-la com a vehicular d’altres matèries. En una època en què la consulta de dades i l’accés a coneixements estan més a l’abast, la formació idiomàtica és una base indispensable per comunicar eficaçment i integrar-nos en aquest món inexorablement polièdric i plurilingüe. En aquest marc de convivència, és essencial assignar al català una naturalesa de llengua comuna, de referència, de trobada, de confluència. I alhora és convenient que els professors guiïn i acompanyin els alumnes en el desplegament de la multicompetència derivada de l’aprofitament del que sabem d’una llengua en l’aprenentatge d’altres.