Ramon Llull

La commemoració dels 700 anys de la mort de Ramon Llull ha deixat una empremta fecunda i ens ha permès retrobar un personatge fascinant. Membre de la primera generació nascuda a Mallorca després que l’illa fos conquerida per Jaume I, Llull va formar part del món de la Cort del futur rei Jaume II de Mallorca i es va casar amb Blanca Picany, amb qui va tenir dos fills, però l’any 1263 la seva vida va fer un tomb radical per dedicar-la amb passió a difondre la religió cristiana i a crear una obra que donés explicació del món des d’aquesta fe i servint-se de la raó, per mitjà de l’anomenada Art lul·liana. Llull es volia adreçar, a més, als infidels per convèncer-los des del debat i amb arguments. N’és un exemple ben significatiu el Llibre del gentil e dels tres savis. Les dimensions de la seva obra són gegantines i inclouen filosofia, teologia, mística, poesia, narrativa... Recordem-ne, per exemple, el sublim Llibre d’amic e amat o el colpidor Cant de Ramon. Si avui ens podem referir a l’Any Llull com un èxit, ha estat en bona part per la labor realitzada amb solvència científica i esperit pedagògic pel seu comissari, el filòleg Joan Santanach, professor de la Universitat de Barcelona i responsable de la prestigiosa Editorial Barcino, especialitzada en l’edició de textos medievals des del 1924. Santanach, que va dedicar la seva tesi doctoral a la Doctrina pueril de Llull i que ha participat en nombroses edicions lul·lianes, ens ofereix ara Bèsties, una veritable joia, la seva versió teatral del Llibre de les bèsties, el setè dels que integren el Llibre de meravelles de Llull. En aquesta relectura i adaptació del text lul·lià, Santanach no es limita a presentar-nos-el en català actual, sinó que l’estructura hàbilment en escenes i aporta orientacions sobre la forma d’interpretar-lo. Aquest Bèsties, inclòs a la col·lecció Rara Avis de L’Art de la Memòria, alhora que ens endinsa en la faula sobre l’abús del poder i el bon govern, sobre les fragilitats i les misèries de la condició humana, proposa un desenllaç alternatiu al moralista de l’original lul·lià, perquè, com passa sovint, el pervers hi aconsegueix el seu propòsit.