República

Un dels efectes més significatius i, des del meu punt de vista, irreversibles de la crisi que des de la sentència del Constitucional sobre l’Estatut allunya Catalunya d’Espanya és la consolidació entre els catalans d’una convicció republicana. Es pot adduir que hi era latent des de l’11 de Setembre del 1714. Però és que la Catalunya que des del 2010, i davant de la manca de projecte espanyol per a Catalunya que no sigui el de la imposició, ha perdut la resignació i que es planteja el seu futur al marge d’Espanya, ha passat de la tolerància a la figura reial al rebuig frontal. Si l’independentisme aglutina més de dos milions de catalans, encara és més gran el nombre dels qui rebutgen la monarquia. Aquest qüestionament dels Borbons ha tingut plasmacions tan rellevants com la revisió de la vinculació amb la Fundació Princesa de Girona i les declaracions d’alguns ajuntaments. El republicanisme, que, gràcies a la sintonia construïda entre el president Pujol i el rei Joan Carles, semblava adormit des de fa anys, ha emergit d’una manera contundent i s’ha accentuat una desconnexió que es va visualitzar als crits contra la dinastia borbònica de la manifestació del 26 d’agost de l’any passat, després dels atemptats gihadistes del dia 17. El lamentable discurs del rei després de la repressió violenta durant la històrica jornada de l’1 d’Octubre va reblar el clau. I avui existeix a Catalunya un consens prou estès que cap futur passa per la monarquia. Arrenglerat amb el PP, el daltabaix que aquesta formació va patir el 21-D ha acabat repercutint en la valoració del rei entre els catalans. És cert que hi ha un grup d’espanyols que es miren amb distància, prevenció o recel la institució monàrquica i que s’identifiquen amb els principis republicans, però també ho és que, quan el rei Joan Carles va abdicar, cap dels grans partits polítics espanyols va reclamar que els ciutadans es poguessin pronunciar sobre el manteniment o no de la monarquia. S’ha imposat per la via dels fets consumats la continuïtat de la dinastia borbònica i aquesta circumstància esdevé avui un motiu addicional de desafecció –fent servir l’expressió utilitzada ja el 2007 pel president Montilla– dels catalans envers el marc polític espanyol.