Els gats, independents i misteriosos

“Els gats són naturals, autèntics, harmònics”. Montserrat Gallart ho escriu a Memòries d’uns gats feliços, on ens parla de tres gats que van formar part de la seva existència. És un llibre sobre l’amistat entre persones i animals. Gallart hi reflexiona: “A través d’ells la vida ens fa de mestra”. Hi afegeix “els gats ens revelen, irrefutablement, que la seva naturalesa és lliure, i que la nostra, en canvi, és possessiva”. I en un dels fragments més emotius de l’obra, hi llegim: “La relació ha estat plena: tot aquest temps ens hem ajudat mútuament a afinar les cordes dels sentiments fins a obtenir les harmonies més perfectes”. Ara bé, Memòries d’uns gats feliços tracta alhora sobre com afrontar la mort dels qui estimem. El llibre s’inicia amb uns versos del famós poema de Kavafis El gat, que en retrata el caràcter insondable, misteriós i gairebé sagrat. Recentment l’ha musicat i interpretat magistralment Josep Tero des d’una traducció d’Eusebi Ayensa. Gallart evoca els nombrosos casos d’escriptors amb gat i assenyala alguns trets que comparteixen escriptors i gats: independents, solitaris, observadors, reflexius i curosos amb els records. Gallart es planteja si els animals domèstics ens calen més a nosaltres que nosaltres a ells i ens ofereix aquest pensament memorable: “En dues ocasions he contemplat llargues estones, hores fins i tot, éssers vius: la meva filla nadó i infant mentre dormia i quan jugava, i els meus gats estimats. (...) Aturar-ho tot i contemplar la vida com, de tant en tant contemplo el blau batec del mar. Estones en què la ment es calma i s’asserena.” El llibre es tanca amb unes reflexions finals sobre les complicitats que entreteixim amb els animals domèstics, el cas d’un gat que es va trobar prop dels temples antics de Paestum i un epíleg on esmenta el paper atribuït als gats a la tradició oriental, la naturalesa semidivina que els atribuïen els egipcis i un reguitzell de citacions de frases sobre els gats. En reproduiré dues, per concloure: “Si voleu escriure sobre éssers humans, tingueu gats a casa” (Aldous Huxley) i “L’home és civilitzat en la mesura en què comprèn un gat” (George B. Shaw).