Kafka: Cartes a Milena

Enguany s’ha publicat en català Cartes a Milena de Franz Kafka, en una acurada versió de Clara Formosa i un pròleg de Feliu Formosa. Kafka va néixer a Praga, era d’origen jueu i, tot i conèixer el txec, va escriure la seva obra en alemany. Cartes a Milena és un volum valuós per aproximar-nos a la figura de Kafka. Traductora de Kafka al txec i casada en un matrimoni tenyit d’infidelitats amb Ernest Pollack, crític literari austríac d’origen jueu, Milena irromp l’any 1920 en la vida de Kafka il·luminant-la d’una manera poderosa. Kafka arriba a experimentar amb Milena una passió i una eufòria insòlites, sobretot després de la seva trobada a Viena, on Milena resideix: “Voldria tot el temps del món per a tu, per pensar en tu, per respirar en tu.” No trigarà, però, a emergir, mentre avança inclement la tuberculosi que el durà a la mort el 1924, l’home torturat que hi ha darrere de La transformació o El procés. Arriba a escriure a Milena: “La meva por [...], jo estic fet d’ella i potser és el millor que tinc.” Kafka sent el mal dins seu i s’identifica com un animal de bosc atret fora del seu univers per una Milena que l’allibera de les pulsions feréstegues. I tanmateix, com reconeix Kafka, “Això no podia durar.” Kafka no té pietat de si mateix: “La cosa més terrible més aviat és que, amb tu, jo em faig molt més conscient de la meva immundícia”, una autoflagel·lació que recorda, en unes circumstàncies ben diferents, la duresa de l’impressionant Sum vermis de Jacint Verdaguer. Al pessimisme, que erosiona i corromp, el vincle amb Milena, hi contribueix la constatació del progressiu esfondrament del cos: “Jo només tinc una por terrible del dolor. Això és un mal senyal. Voler la mort, però no el dolor.” Milena no abandonarà el seu marit i Kafka se’n distanciarà. Poc abans de morir, Kafka mantindrà encara una darrera relació amorosa, amb la jove actriu polonesa i jueva Dora Diamant. El volum es completa amb les cartes que Milena va enviar a Max Brod, amic i marmessor literari de Kafka i amb l’article necrològic que Milena va dedicar a Franz Kafka, que conclou: “Era un artista i un home d’una consciència tan sensible que hi sentia també allà on els altres, sords, es trobaven segurs.”