Joan Barceló i Cullerés

Ara fa 40 anys es va emmudir una veu literària prodigiosa. Quan encara no havia complert 25 anys, l’estiu del 1980, vam rebre amb perplexitat i aclaparament la notícia de la mort de Joan Barceló i Cullerés, un escriptor amb un talent excepcional que va excel·lir com a poeta, com a narrador, com a dramaturg... i que molts vèiem com una personalitat singularment dotada per renovar les nostres lletres des de la mirada pròpia i desinhibida d’un escriptor de Ponent amb una ja sòlida formació i un esperit rebel i transgressor. Hi vaig coincidir i vam fer amistat a la Facultat de Filologia, després que ell deixés inacabats els estudis de Dret. Ja aleshores havia tancat la seva etapa de pintor i s’havia lliurat amb passió, tenacitat i una imaginació formidable a construir un univers literari fascinant. Alguns dels qui vam anar al seu funeral hi teníem una estranya percepció d’irrealitat, com si en Joan ens hagués posat un parany per reunir-nos tots al seu poble, Menàrguens, que havia mitificat com a Vacalforges. N’hi havia que, com jo, hi arribàvem des de Barcelona, la seva Cordenit on havia trobat l’espai de llibertat que l’empenyia a una existència plena i a un lliurament sense límits a la seva vocació d’escriptor. A cavall entre el somni i la realitat, amb un fi sentit de l’humor i el deseiximent d’un jove que creu en ell mateix i que no se sent condicionat per cap compromís, Barceló sorprenia i enlluernava amb cada llibre nou. Descarnat i sorneguer, però sense abandonar la tendresa, ben aviat va destacar com a poeta i com a autor de literatura juvenil. Va aconseguir el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia amb Diables d’escuma o, en narrativa, el Premi Folch i Torres amb Que comenci la festa!, però també es va endinsar en el món del teatre amb Científicament s’ha demostrat. La seva determinació d’orientar-se professionalment cap a la literatura el va dur a dedicar-se d’una manera reeixida a escriure per a nois i noies. N’és un clar exponent una obra que avui podem valorar com un dels cims més alts en el seu gènere, Ulls de gat mesquer. Aquesta commemoració ens convida a reivindicar Joan Barceló, però alhora i sobretot a rellegir-lo o a descobrir-lo. La seva obra continua interpel·lant-nos.