Caterina Albert /Víctor Català

Caterina Albert i Paradís, coneguda pel pseudònim de Víctor Català amb què va signar tota la seva obra a partir de l’escàndol provocat pel seu monòleg primerenc La infanticida, és una de les autores més singulars i impressionants de la literatura catalana en el seu conjunt i de l’europea del segle XX. Traduïda a nombroses llengües, la força excepcional de la seva primera novel·la, Solitud, i de la seva protagonista, Mila, en va eclipsar injustament la segona, Un film (3000 metres), i va afavorir que no fossin valorats com es mereixien els seus magnífics volums de contes o els seus poemes. L’afany de la crítica per etiquetar-la, la van situar dins d’un Modernisme ruralista allunyat del més idealista i edificant de Joan Maragall, tot i que el veritable eix de la narrativa de Caterina Albert no era la ruralitat, sinó que cal cercar-lo en les ombres doloroses i feréstegues de la condició humana, que tenen a veure amb l’instint, la irracionalitat, el patiment, la por... I després el Noucentisme classicista encarnat per Josep Carner es mirava amb reserva l’aspror lúcida i desmitificadora de la prosa de Caterina Albert, que, a més, es va guanyar l’antipatia de la intel·lectualitat dominant per la seva resistència a adaptar-se a la normativa de la llengua catalana fixada per l’Institut d’Estudis Catalans. Però, amb el pas del temps, Caterina Albert, superant reticències i prevencions, s’acaba imposant, generació rere generació, quan la llegim, perquè els seus personatges ens colpeixen i ens fascinen, per la riquesa expressiva del seu llenguatge, per la vitalitat admirable del seu estil, que ens continua captivant. Per això cal celebrar la recuperació recent dels llibres de contes i la poesia de Víctor Català, i que se’n reeditin les novel·les. Però, més enllà del retrobament dels textos, es feia indispensable reivindicar-ne l’autora, la seva personalitat ferma, valenta, brillant, lliure, irreductible. La darrera i fonamental aportació a un coneixement sòlid i contrastat de Caterina Albert és Víctor Català, l’escriptora emmascarada, de Margarida Casacuberta, un llibre excel·lent en què conflueixen l’assaig rigorós i l’aproximació sintètica i divulgativa.