Llenguatge sexista

Periòdicament ressorgeix el debat sobre la naturalesa sexista del llenguatge i la conveniència d’intervenir-hi. Davant de qui proposa la introducció de “totis” per evitar el masculí plural “tots” o de les opinions que defensen el caràcter neutre i asèptic del llenguatge, soc del parer d’observar la realitat sense prejudicis i de cercar equilibris raonables. Quant a les persones que creuen que ens hem de resignar a mantenir els usos existents sense qüestionar-los, cal que els recordem una obvietat: la llengua és una construcció humana en què es reflecteix la societat que s’hi expressa.

Negar el sexisme al llenguatge és tan absurd com negar que la dona ha sofert una discriminació al llarg dels segles. N’hi ha prou d’esmentar una hipòtesi probable pel que fa a l’origen de l’anglès woman, “dona”, que conté man, “home”, i que pot derivar d’un wifeman que explicitaria la supeditació de la dona a l’home. En cas català, la determinació d’impulsar accions per contrarestar el sexisme lingüístic té una tradició.

Podem referir-nos a l’antiquíssim fragment d’una versió catalana del segle XII del Liber iudiciorum. On el llatí original diu “Scripta voluntas defuncti” i al castellà posa “La manda del muerto”, en català hi ha “Volontat d’aquell o d’aquella que...”. Però si agaféssim el Llibre de Costums de Tortosa del segle XIII trobaríem fórmules com “Los teners o les teneres” (9.14.4), en què cal entendre tener/a com a “botiguer/a”.

I, per posar un testimoni de la Generalitat Republicana, en un imprès per a l’expedició de certificats d’assistència a cursos de l’Escola d’Administració Pública, es deixava un espai en blanc després del mot “inscrit” perquè s’hi pogués afegir una a, si era referit a una dona. Des de la Generalitat s’ha publicat una Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. S’hi propugnen criteris que es fonamenten en la pràctica real i en una reflexió consistent.

Comprenc les reserves de les persones que puguin sentir-se incòmodes davant d’intervencions desmesurades que acabin plasmant-se en textos forçats o fins i tot ortopèdics, però trobo injustificable la inhibició davant d’usos manifestament sexistes i discriminatoris..