El poema de Guilgameix...

Al Festival Grec de Barcelona del 2018 es va estrenar, sota la direcció d’Oriol Broggi, un muntatge sobre El poema de Guilgameix, rei d’Uruk, un relat antiquíssim, conservat fragmentàriament en escriptura cuneïforme sobre tauletes de fang, que constitueix una de les primeres narracions conservades. Guilgameix és un personatge històric que fa 4.700 anys era rei d’una ciutat a tocar de l’Eufrates. Els arqueòlegs han localitzat Uruk, però, quan ens endinsem en la lectura d’aquesta obra, ens adonem que no ens trobem davant d’una crònica fidedigna, sinó d’una epopeia que, a partir d’una figura real, l’enalteix incorporant-hi una dimensió mítica i èpica.

Guilgameix, rei d’Uruk és un cant a l’amistat i un testimoni de la confrontació ja des de l’antiguitat de l’ésser humà amb els grans temes que en configuren l’origen i el sentit, incloent-hi l’anhel d’immortalitat o el vincle amb la natura. Ara Edicions Poncianes ens ofereix la versió que Jeroni Rubió Rodon va fer d’El poema de Guilgameix, rei d’Uruk per al Grec. A través de les pàgines se succeeixen intervencions divines, somnis premonitoris, aventures excepcionals, reflexions morals.

Un dels aspectes que ens resulten més fascinants és la prefiguració d’elements que retrobarem a la Bíblia o als primers clàssics grecs. Hi apareixen el diluvi universal i l’arca salvadora que retrobarem amb Noè. I la lluita de Guilgameix i Enkidu amb el Toro Celeste ens convida a evocar el Minotaure, de la mateixa manera que la imatge del barquer Urxanabi que travessa les Aigües de la Mort ens fa pensar en Caront, que fa de barquer a l’Hades de la mitologia grega.

I podríem posar en relació alguns dels reptes que Guilgameix i Enkidu es proposen amb els treballs d’Hèracles. I quan després del diluvi, hi llegim que “tots els éssers humans s’havien convertit en fang un altre cop”, hi associem de nou la Bíblia. No pretenc pas atribuir a El poema de Guilgameix, rei d’Uruk una influència determinant en altres grans textos de l’antiguitat, però sí que ens ajuda a comprendre que Mesopotàmia, Israel, Fenícia, Grècia i fins i tot Egipte compartien i intercanviaven coneixements, però també mites, llegendes i relats.

Guilgameix n’és una font primordial.