Ràbia

La mort per enverinament d’una gossa estimada i l’assassinat d’un amic són potser fruit d’atacs de ràbia i poden suscitar un impuls de venjança. Ràbia és el títol de la darrera novel·la de Sebastià Alzamora. Hi llegim: “El temps no mitiga la ràbia, com volen suposar alguns: només la refreda i l’esmola, com una fulla de ganivet.” El protagonista de Ràbia hi reacciona dient-se a si mateix: “M’hauria agradat molt matar el polonès, i també, per què no, qui fos que va enverinar na Taylor.” Es tracta d’un escriptor desesmat que ja no creu en el seu talent i que ha deixat enrere vincles amorosos per anar esdevenint un home solitari i escèptic que es va quedant sense motius per viure.

Ràbia és una obra escrita amb veritable mà de mestre per un gran narrador que manté el fil sempre encès de l’atenció del lector, que queda sotmès a una profunda impressió. La prosa d’Alzamora està construïda amb l’excel·lència de l’humanisme exigent, amb un sentit estètic admirable i funciona com un rellotge de precisió. A Ràbia, Sebastià Alzamora, amb una mirada lúcida i descarnada, retrata la sordidesa d’un territori lliurat a una degradació de drogues, prostitució i turisme de borratxera.

I tanmateix hi ha encara algun reducte d’espiritualitat i uns pocs ramaders i pagesos que resisteixen a contracorrent. Enmig de l’exaltació sense escrúpols dels instints més baixos, explotats sense cap recança ètica, Alzamora descobreix i celebra la bellesa del gest de la natura i els sentiments que dignifiquen l’existència, com l’amistat generosa i solidària. Ràbia és un llibre que va al fons del cor humà, que ens colpeix i que ens interpel·la; per exemple, quan ens hi presenta històries com la de l’home gran que després d’enviduar va al cementiri, mata el seu fill amb síndrome de Down i se suïcida després d’haver dut flors a la tomba de la seva dona.

Impotent davant d’un seguit d’esdeveniments que se succeeixen d’una manera implacable, el protagonista de Ràbia assumeix una consciència aclaparadora de fragilitat, que l’empeny a la desesperança i el fatalisme: “La vida consisteix a veure’ns morir els uns als altres.” Ràbia confirma Sebastià Alzamora com un dels nostres millors autors.