Nou Congrés de Cultura Catalana

A l’edició d’enguany de la Universitat Catalana d’Estiu, la Fundació Congrés de Cultura va anunciar la voluntat de dur a terme un Nou Congrés de Cultura Catalana, no pas com un exercici de memòria i encara menys de nostàlgia respecte del que es va fer entre 1975 i 1977, sinó com un revulsiu en un moment d’insatisfacció i de desconcert. Si ara fa prop de cinquanta anys, aquell Congrés va servir per dotar el país d’eines valuoses per afrontar la fi del franquisme i la recuperació de la democràcia i de l’autogovern, aquest Nou Congrés hauria de ser per repensar-nos i reimaginar-nos davant de reptes que avui, si més no en part, són diferents. N’esmento alguns: la globalització s’ha accelerat; la generalització de formes culturals homogeneïtzadores ha anat en detriment de construccions culturals que han configurat la riquesa de la humanitat; les desigualtats socials s’han accentuat; la digitalització està capgirant no tan sols les formes de comunicació, sinó alhora les d’articulació del conjunt de la societat; el canvi climàtic està incidint d’una manera creixent en la nostra vida quotidiana.

El Nou Congrés de Cultura Catalana no pot obviar aquest escenari. Hi ha d’aportar debats i respostes. Però ho ha de fer reivindicant alhora amb determinació el paper en la construcció d’un futur col·lectiu d’una identitat històrica inserida de ple en la contemporaneïtat, els vincles amb el conjunt dels territoris de llengua catalana, de vegades afeblits pels marcs administratius que els separen.

La societat civil ha contribuït decisivament a preservar i a enfortir la personalitat del nostre país, sobretot quan les institucions d’autogovern havien estat suprimides. No es pretén pas de qüestionar el paper de lideratge que les institucions públiques i els partits polítics han d’assumir, però la societat civil no es pot desentendre d’una reflexió de fons que ha d’ajudar-nos a definir horitzons a mitjà i a llarg termini més enllà de les pugnes partidistes. Donem, doncs, la benvinguda a aquesta iniciativa i celebrem que constitueixi una oportunitat que hauríem de saber aprofitar per recosir el país i per enlairar-ne la mirada amb ambició i generositat.