Dia del mar

Sophia de Mello Breyner Andresen (1919-2004) és una de les veus més altes de la poesia europea del segle XX. Ara en podem llegir en català, en una excel·lent versió de Rosina Ballester, Dia del mar, un dels llibres que millor la representen. En un dels seus poemes Sophia de Mello anotava: “La dicció no implica estar alegre o trist/ Sinó donar la meva veu a la vehemència de les coses.” I a Dia del mar aquesta determinació assoleix una plasmació definitiva: “Les imatges passaven fugitives./ Estàvem nus enfront les coses vives./ Quina presència mai podrà complir/ L’impuls que viu en nosaltres, sense fi,/ D’ésser tot i en cada flor florir?” A Dia del mar hi ha una condensació d’aspectes fonamentals de la manera com Sophia de Mello concebia l’experiència d’existir.

Hi reconeixem una sensualitat intel·lectualitzada, una comunió profunda amb la natura, un lirisme alhora intens i contemplatiu, un diàleg amb la tradició cultural amb què s’identificava, una espiritualitat humanista i serena,.. Sophia de Mello hi reflexiona sobre ella mateixa des de la seva manera de sentir-se part del món. En vol gaudir a l’hora que cerca entendre’s.

Resseguint-ne les pàgines tenim la consciència no tan sols de navegar per l’univers personal de Sophia de Mello, sinó d’acompanyar-la en un viatge a través de geografies i de mites que ens fonamenten i ens il·luminen. Hi afronta la ferida de la brevetat del temps amb un gest vitenc, que no esborra una certa nostàlgia, que en alguns versos adquireix una expressió corprenedora: “Distància de distància derivada/Aparició del món: la terra degoteja/ Pels ulls que la veuen revelada./ I enrere una altra llunyania immensa mor.” A Dia del mar Sophia de Mello es recolza sovint en la referència simbòlica que associa a la mitologia o a personatges històrics que han deixat una petjada perdurable. Déus i herois que ens parlen de la flama que uneix, immortal en la llum, l’aventura humana.

Capbussar-nos en aquesta poesia és tornar a nosaltres mateixos, ressorgir del que s’esdevé per endinsar-nos en el que ens configura. Rosina Ballester ens ofereix, amb la seva mà tan sàviament avesada a la bellesa, la possibilitat d’assaborir un llibre que voldrem tenir sempre a prop.