Manel Ollé, indispensable

Entre les editorials valencianes més actives i ambicioses cal esmentar Onada, de Benicarló, amb un catàleg excel·lent. Entre els llibres que ha publicat recentment vull destacar el que Rafael Haro ha dedicat a un dels personatges més notables de les terres ebrenques, Manel Ollé i Albiol. Biografia compartida. El títol és representatiu perquè en la vida de Manel Ollé hi ha unes presències configuradores, com la de la seva dona, l’artista Cinta Sabaté, o les dels seus referents. Nascut l’any 1954 a Ulldecona, a l’Institut de Tortosa va conèixer personalitats tan notables com Manuel Pérez Bonfill o Frederic Mauri, que el van connectar amb el llegat d’una figura excepcional, mossèn Joan Baptista Manyà, de Gandesa, un home clau per entendre un seguit de fecundes generacions culturals. Manel Ollé va seguir els estudis de Filologia a la que aleshores era la Delegació de Tarragona de la Universitat de Barcelona i hi va tenir la sort de gaudir de les classes i de l’amistat de Jaume Vidal Alcover, Joaquim Mallafrè o Max Cahner. En la seva biografia, Rafael Haro s’atura en la Carta dels 400 capellans de Catalunya, un gest catalanista que va tenir entre els signataris Joan Antoni Martínez, vicari de la catedral de Tortosa, que seria allunyat de responsabilitats rellevants i que al cap d’uns anys oficiaria el casament de Manel Ollé i Cinta Sabaté. També dedica atenció a la participació habitual de Manel Ollé a les successives edicions de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent o a la seva tasca com a formador als cursos de reciclatge de català. L’any 1979 guanya el concurs oposició de professor de Llengua i Literatura Catalanes, que el durà primer a l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta i des de 1981 a la seva jubilació el 2014 a l’Institut de Tortosa, on ha transmès la passió d’aprendre a successives fornades d’alumnes. Autor de nombrosos llibres i d’articles, ha treballat amb rigor i entusiasme sobre la cultura i el territori del Montsià, el Baix Ebre, el Matarranya.. Generós i tenaç, Manel Ollé concep, en paraules de Rafel Haro: “La vida com una aventura, com una deu on es pot beure cada dia aigua nova”.