París érem nosaltres

L’obra guanyadora del Premi Ramon Llull és París érem nosaltres de l’escriptor i periodista Andreu Claret i Serra. A través de la vida plena de reptes, incerteses i coratge del seu pare, Andreu Claret i Casadessús, s’hi evoca la primera meitat del segle XX. Per a la meva generació la figura d’aquest personatge singular va quedar associada a la nevada de Nadal del 1962, que va deixar Barcelona col·lapsada.

Aleshores el nostre protagonista, que gestionava el pas durant l’hivern pel port d’Envalira a Andorra, va baixar, tot i la seva condició d’exiliat polític, fins a Barcelona al capdavant de set vehicles llevaneus per desbloquejar la ciutat. Però París érem nosaltres ens n’ofereix un retrat més profund, que ens n’acosta la manera de ser, els seus orígens a Súria, la proximitat amb el món dels pagesos rabassaires i l’inici de l’explotació de mines de potassa, la seva inesgotable capacitat d’iniciativa i la seva implicació política, que el duria a col·laborar amb el president Companys durant la Guerra Civil per gestionar la tragèdia que s’havia produït a la Fatarella arran de la matança de pagesos per un escamot anarquista. A través de les pàgines d’aquesta novel·la, de lectura amena i extraordinàriament interessant, l’autor ens capbussa de ple en les convulsions socials d’un període conflictiu de la nostra història col·lectiva.

Hi retrobem les tensions prèvies a l’esclat de la Guerra Civil i el desenvolupament dramàtic del conflicte. Però alhora a París érem nosaltres resseguim els esdeveniments més personals del protagonista, com el primer matrimoni, la separació de la seva dona i una segona família que formarà després, la mort per les febres de Malta d’una filla, una peritonitis que el va deixar al llindar de la mort.. Home intrèpid i intuïtiu, de molts talents, el veurem dedicant-se a activitats tan diverses com el billar, l’establiment de fusteries, la fabricació de combustible i el funcionament d’una serradora o la gestió d’un circ.

Detingut amb el seu germà Florenci per la Gestapo per la seva col·laboració amb la resistència francesa contra l’ocupació nazi, s’acabarà instal·lant d’una forma estable a Andorra.